Al setembre del 2019 es va presentar el 5è Informe d’avaluació de l’IPCC (Panel Intergovernamental Canvi Climàtic). Consta de sis capítols on es decriu les característiques i problemàtiques associades als oceans i criosfera. En els propers col·laboracions intentarem aportar breus resums. L’informe es centra en l’escalfament global i com repercutirà en tots dos macroambients que aporten menjar, aigua, energia, salut i benestar, valors culturals, comerç i transport. Totes les persones depenen directament o indirectament de l’oceà i la criosfera on es capta i redistribuix el diòxid de carboni. La població afectada la situa en un ordre de 680 M en zones costeres, 670 M en zones d’alta muntanya, 65 M en illes Estat i 4 M en zona àrtica. S’espera, seria desitjable que, els avenços en la sostenibilitat puguen reduir les vulnerabilitats de les persones als riscos dels canvis en els oceans i la criosfera. 

S’estima que les activitats humanes són responsables de l’escalfat 1ºC respecte a la temperatura preindustrial. Amb l’acceleració de l’escalfament es considera que comportarà un augment del nivell del mar a finals de segle XXI, segons les tendències observades durant els darrers 30 anys en els successius informes de l’IPCC. Tanmateix, l’acceleració de l’augment del nivell del mar associat a la pèrdua de plaques de gel de l’Antàrtida segons l’IPCC, no queda tan clar segons les dades satel·litàries. 

Els models de futur que s’estableixen per als oceans i criosfera comportaran canvis sobtats i bruscos a llarg termini que no es podran evitar, fins i tot després d’estabilitzar-se les concentracions de gasos efecte hivernacle durant dècades a mil·lennis. L’escalfament oceànic, l’acidificació i la desoxigenació, així com la pèrdua de gels i degradació del permafrost són irreversibles afectant a les societats i ecosistemes, canvis que s’estima no seran lineals i comportaran capacitat d’adaptació als nous riscos. 

Tot i els esforços presents i futurs en la reducció de gasos efecte hivernacle s’espera que l’escalfament no supere els 2ºC. Les mesures de mitigació i adaptació amb caràcter local tindran efectivitats limitades per reduir les conseqüències globals, això si, es consideren útils ja que tracten riscos locals i aporten beneficis per a la conservació de la biodiversitat i pocs efectes contraris. La mitigació efectiva només es pot considerar a escala global tot millorant les capacitats d’adaptació i reducció de riscos.

Es fa necessita una important reflexió i transformació econòmica a nivell institucional amb l’objectiu d’aconseguir limitar l’amplitud dels canvis que es produïran als oceans i crisofera. Les diferents societats hauran de respondre eficientment a la problemàtica dels riscos als que es veuran sotmesos els ecosistemes marins, litorals, polars i de muntanya tant al llarg del temps com de l’espai. Serem capaços d’aportar el nostre granet de sorra?. Et pots creure que les societats poden canviar si s’ho proposen. O, potser ens importa un rave?

Doctor en Ciències Geològiques.