Les mares i els pares des de sempre han, hem i seguirem patint pels fills i filles. La situació actual de la Covid-19 també ens fa patir, especialment si som mares de joves entre 15 i 24 anys, que segons un informe publicat per l’Observatori de l’Organització Internacional del Treball, és el col·lectiu que “més pateix les conseqüències econòmiques per la pandèmia” i, que també altres estudis, indiquen que durant el confinament per l’estat d’alarma han estat el grup amb més predisposició a l’ansietat.

Aquesta “generació del confinament” han tingut la interrupció en els seus programes educatius o de formació, s’han suspès les seves pràctiques curriculars, s’han quedat sense viatges, festes de graduació, han canviat les seves condicions de vida, de treball, s’han quedat sense feina… han passat dies nerviosos/es, angoixats/es i tensos/es, i també, recentment, se’ls responsabilitza dels possibles nous brots.

Em fa patir com es veu obligat a canviar patrons de conducta durant l’adolescència, aquesta etapa de la vida, que com adolescent que he estat, amb el pas de temps, recordo lo bonica i alhora desconcertant que pot ser, i que hi ha aspectes tan transcendents com les relacions, les emocions, les prioritats, el futur… que ens poden marcar molt.

La mesura del distanciament físic per disminuir les propagacions de la covid-19 pot ser molt difícil per ells i elles perquè els fa sentir desconnectats de les amistats.

Li dic que aquesta “nova normalitat “ no és tornar a allò que podia fer la quinta anterior l’any passat, però tampoc és renunciar a la diversió. Han d’aprendre a divertir-se d’una altra manera, no obstant, és complicat quan per un partit de futbol sala a l’aire lliure li diuen que ha de fer-se el test PCR per haver estat en contacte amb el seu cosí que ha donat positiu.

Des del divendres a les 15,30h que li van fer la prova fins el dilluns al matí a les 7h del matí, vam estar expectants de possibles símptomes i sobretot del resultat, per ell, pel seu entorn més habitual i també per no saturar més al personal sanitari del CAP de la Sénia. El resultat va ser: No es detecta Coronavirus Sars-Covid-2, però hagués pogut ser un altre, i, ho haguéssim portat lo millor possible.

Faig una crida a no culpabilitzar a la joventut pels brots del coronavirus que s’estan registrant en les darreres setmanes i que han pogut tenir el seu focus en espais d’oci, perquè no considero que siguin els únics responsables. És cert que la transmissió majoritària actual és social, entre grups d’amistats, però és que ells/elles són els que més necessitat tenen de socialització i tinc comprovat, que al principi hi havia temor, però a partir de la fase tres, la percepció del risc ha estat poca, fins que ho ha vist prop. Li demano conscienciació sobre la importància de la responsabilitat individual i col·lectiva en relació a la pròpia salut i a la salut  del seu entorn, en definitiva, que tingui hàbits i conductes saludables.

Fem una crida a la responsabilitat d’aquells que no respecten les mesures de seguretat ni de forma individual ni de forma col·lectiva quan obrin el seu negoci i faciliten que hi hagi contacte sense precaucions. Tenim la possibilitat de trencar cadenes de transmissió i ho hem de fer per salut, respecte, solidaritat i per evitar mesures restrictives que afecten als nostres drets individuals: educació i llibertat. Tot i això, continuaré patint…

Advocada i mediadora a CASTELL MARTINEZ, ASSOCIADES