La combustió dels recursos energètics i el canvi climàtic són el tema preocupant que tenim avui dia, tan mediatitzat i segurament tan polititzat, que fa referència a tots els canvis que poden esdevenir en les properes dècades. Des de la revolució industrial venim desenterrant hidrocarburs i carboni que s’ha anat acumulant al llarg de milions d’anys sota terra, i ara l’estem alliberant en forma de CO2. A continuació s’aporta un mini resum d’esdeveniments climàtics durat el segle passat, el passat mil·lenni i període Holocè.

L’evolució tèrmica durant el s.XX va ser clara al conjunt del Planeta. Puja la temperatura suaument fins a 1940 i des d’aleshores fins a 1980 temperatures més fredes, fins hi tot a la dècada dels quaranta alguns científics auguraven una època “glacial”. La corba d’increment del CO2 al Mauna Loa no s’acaba d’ajustar al descens tèrmic generalitzat. A partir de 1980 fins avui la temperatura ha anat pujant, el Planeta s’escalfa. L’erupció del volcà Pinatubo va fer baixar mig grau, a 1991-1993, la temperatura global del Planeta. A principis del s.XXI l’ascens tèrmic ha estat mínim. Segons els models de temperatura la no presència de gasos hivernacle hauria comportant el no escalfament. Tampoc sembla massa ben ajustada la corba dels cicles de radiació solar en relació a l’escalfament.

Durant el darrer mil·lenni també es detecten canvis climàtics. A grans trets, va començar amb l’òptim climàtic dels s. XI a XIV. Durant el s. XV a XIX, les temperatures van baixar i els freds es van fer presents, pensem quantes vegades es va gelar el riu Ebre, l’última a 1892. Les diferencies en la radiació solar van condicionar els canvis. Les alternances d’èpoques fredes i càlides també queden reflectides en els avanços i retrocessos dels glacials als Alps durant els darrers 5.000 anys.

Analitzant i valorant els gasos atrapats als gels polars s’observen canvis molts importants durant el darrer milió d’anys. Aproximadament cada 100.000 es produix una glaciació amb el conseqüent descens del nivells del mar, fa 20.000 anys el mar va assolir els -120 m. Actualment estem en l’interglacial Holocè. Fa 110.000 anys a l’interglacial Eemià el nivell del mar al Mediterrani va assolir els +4 m d’alçada.

La comprensió dels canvis de volum del CO2 atmosfèric permet definir diferents cicles. El cicle lent del carboni dura milions d’anys i s’emmagatzema formant roques carbonatades. El cicle ràpid del carboni que es dóna entre el que s’acumula a l’oceà i el que circula a l’atmosfera, dura centenars de milers d’anys. S’associa al cicles glacials-interglacials de l’alliberament -emmagatzematge del diòxid de carboni. Al comparar les taxes d’increment anual de CO2 del cicle ràpid (0,008 ppm/any)(ppm=parts per milió) amb la situació actual (1,57 ppm/any) s’arriba a la conclusió que el CO2 és el responsable de l’escalfament global actual i per tant ens situem en un cicle ultra ràpid, conseqüència de l’alliberament de CO2 a l’atmosfera associades a les activitats antròpiques. Serem capaços d’aportar el nostre granet de sorra?. Et pots creure que les societats poden canviar si s’ho proposen. O, potser ens importa un rave?

Doctor en Ciències Geològiques.