La Ribera d’Ebre, junatament amb L’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra, és una les comarques catalanes en què es preveu una major implantació eòlica, arrel del nou decret llei urgent del govern espanyol per combatre l’emergència climàtica.

Dels onze nous parcs previstos amb 78 molins en total, divuit es dibuixen a la Ribera d’Ebre, una vintena a l’Anoia, una altra vintena a la Segarra, catorze a la Conca de Barberà i cinc al Baix Camp.

En la pugna eòlica, hi entren empreses com Naturgy i Green Capital Power -controlada per l’exgendre de Florentino Pérez-, que ja s’han presentat als municipis per temptejar-los. Al territori hi ha divisió entre partidaris i detractors de l’eòlica.

El nou decret, a part d’eliminar barreres administratives i aplanar el camí per a la implantació d’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya, també va acompanyat d’una ponència d’energies renovables, a través de la qual es fa una consulta prèvia a tots els municipis perquè puguin dir-hi la seva abans que el Govern doni llum verda.

Ha estat a través d’aquest òrgan que s’han conegut els projectes. Alguns són nous i d’altres es rescaten del calaix. S’han fet públiques onze centrals amb gairebé 80 aerogeneradors i una potència global de més de 350 MW. D’aquestes, deu són de Naturgy i un onzè parc, de Green Capital, segons confirmen des d’Empresa i Coneixement.

Naturgy pretén promoure vuit parcs eòlics entre l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra anomenats Trilla, de 33,6 MW; Seré, de 33,6 MW; Ondara, de 19,4 MW; Esteve, de 12,6 MW; Gilet, de 42 MW; Les Mates, de 29,4 MW; i Millars, també de 29,4 MW-; dos a la Ribera d’Ebre -al terme de Tivissa- i un al Baix Camp -Vandellòs.

Per la seva banda, Green Capital en planteja un altre, amb el nom de Portella, entre Santa Coloma de Queralt i Argençola. Aquests són, ara per ara, els projectes que contempla la Generalitat, però no són els únics que hi ha sobre la taula. Green Capital ha remet a tràmits, via ministeri, tres parcs eòlics més de major envergadura.

I en poden aparèixer d’altres fins que s’esgoti el termini fixat pel decret. Davant la incertesa d’aquest nou escenari eòlic, les reaccions són diverses. Molts recelen que les eòliques elegeixin l’altiplà segarrenc no tant pels vents, sinó per la seva despoblació. Fins i tot s’ha creat una plataforma contrària a aquests projectes.

Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA)

El 21 de gener passat es va constituir la Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA) que agrupa gent de diferents punts del territori que han vist amb preocupació la proliferació d’aquests projectes. Una de les portaveus, Àstrid Van Ginkel, ha explicat que no estan en contra de les energies renovables, però si contra la concentració d’aerogeneradors al territori. Considera amb l’objectiu dels governs d’arribar al 100% d’energia provinent de fonts renovables al 2050, ha precipitat l’interès per fer parcs eòlics. Això no obstant, remarca que és a les ciutats on es consumeix el 78% de l’energia i que aquestes només ocupen un 2% del territori.

És per això, que des de la plataforma creuen que les zones que han d’acollir els parcs eòlics o també d’energia fotovoltaica “han de poder decidir, com on i quan s’han de posar”. Segons Van Ginkel, l’impacte és “potent” mediambientalment parlant però també culturalment i pel desenvolupament econòmic. En aquest sentit, assegura que està demostrat que aquests projectes provoquen “despoblament” i estudis científics demostren que els molins de vent poden afectar la salut de les persones fins a 15 quilòmetres de distància, pels sons que generen i l’impacte lumínic.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.