Quan la Berta era petita acostumava a seure a la vora de la seva besàvia Vicenta, una dona grossa de cabells blancs recollits en un monyo alt i sempre vestida de negre, perquè era capaç de tenir-la embadalida hores i més hores, escoltant tota mena d’històries, reals o fictícies, que sortien sense descans de la seva boca. Era el que avui en dia en diríem un pou de saviesa popular. Havia treballat des de ben joveneta com a plegadora d’olives, asseguda a les soques dels arbres, acompanyada d’altres dones que, com ella, no deixaven parar quiets els dits per molt fred o vent que fes, mentre s’entretenien en tota mena de contarelles. Eren conscients quines eren fruit del boca orella des de feia generacions, quines eren autèntiques i reals, perquè les havien viscut en primera persona, i quines formaven part de l’exageració i el xafardeig.
Un dels contes que acostumava a repetir-li era el de Pere i el llop, perquè un dels valors que li havia volgut inculcar era el de dir la veritat, ja que la iaia Vicenta sempre l’advertia que les mentides acaben passant-nos factura i aquest ensenyament l’havia transmès també a les seves filles, no fos cas que algun dia el llop acabés menjant-se totes les ovelles i ves si no a elles també.
La iaia Vicenta fa ja un grapat d’anys que falta i el seu record ha anat quedant difuminat pel pas del temps, però el que li dol més a la Berta és que el seu missatge també està desapareixent amb rapidesa en la societat actual. El conte es segueix explicant a les escoles. Afortunadament, encara hi ha iaies, iaios, mares, pares, narradors i narradores professionals o aficionats que enganxen els nens amb la xarxa meravellosa de la ficció, tot i que la realitat es converteix en un ganivet esmolat que intenta tallar violentament els seus fils.
No hi ha dia, especialment els més complicats informativament parlant, que a la Berta no l’aclapari un allau de missatges. Al començament se’ls creia tots, com els passava als pobres veïns de Pere quan el llop els atacava. Ara aquest animaló, que ha tingut tanta mala premsa en el món dels contes, s’ha transformat en les fake news, publicades a les xarxes socials, les quals acceptem perquè les ha enviat o pujat algú de la nostra confiança, que assegura que allò ho ha vist, que li ha passat o que ho sap de primera mà. I nosaltres, com els innocents del conte, caiem en el parany. En aquest cas, la causa no és el desig d’un bromista poca solta que vol riure una estona ni les conseqüències són la pèrdua de confiança en qui no se la mereix. L’efecte de les mentides generalitzades emeses per ens ― siguin persones individuals, organismes i, fins i tot estats― és devastador. La Berta sap que, ara, si ve el llop, aquest no es menjarà només les ovelles sinó també Pere i tots els veïns i només quedarà ell. Correm, que venen les fake news!