La presentació del primer llibre de l’enginyer Robert Garcia Pano i la primera exposició individual de l’artista Lara Bel Selma han format part de la programació d’actes previstos per a enguany amb motiu del desè aniversari de l’ampliació de la Biblioteca Trinitari Fabregat. Amb aquests actes, la Biblioteca pretén donar un impuls als nous talents artístics locals i contribuir així a la promoció del potencial cultural del nostre poble.
“Papa, no vull que et tanquin a la presó. A cor obert”, el primer llibre de Robert Garcia Pano
Gran aficionat a la fotografia i també a la poesia, l’enginyer Robert Garcia Pano s’acaba d’estrenar en el món literari amb “Papa, no vull que et tanquin a la presó. A cor obert”, una arreplega de poemes inèdits, inspirats en fotografies del mateix autor. La primera presentació, el passat 10 de maig, es va emmarcar en els actes de commemoració dels deu anys de la remodelació de la Biblioteca Trinitari Fabregat i va ser el primer acte de les Festes de Maig, alhora que l’últim presidit per Alfons Montserrat com a regidor de Cultura, després de vint anys de dedicació a l’Ajuntament.
Aquest treball arranca d’un poema escrit a l’agost de l’any passat que l’autor va donar a llegir a son fill, Pau, de divuit anys. De la seua resposta (“Papa, això no ho publiques. No vull que et tanquin a la presó”) i de la barreja de sentiments desencadenats a partir del Primer d’Octubre de 2017, sorgeix aquest llibre, en què, tot i l’evident rerefons polític, la temor i l’amor són el fil conductor. L’elegància de les fotografies es tradueix en poemes que evoquen els valors, els anhels, dels quals afloren sentiments, emocions, inquietuds, dubtes… “Tot plegat converteix aquest llibre en una oda d’amor al meu fill Pau”, resumeix Robert.
Amb un format especial i un doble llenguatge, el llibre conté imatges i poemes en català i en castellà (i també un en anglès), escrits des d’un exercici de responsabilitat immensa, que conviden a la reflexió i que no deixen ningú indiferent. La doctora en Periodisme Carme Ferré-Pavia ha destacat l’habilitat i l’originalitat de l’autor a l’hora de combinar la fotografia, la música i el text. “Robert sabia molt bé què volia publicar. L’original format d’aquest llibre el converteix en un treball exclusiu que demostra l’ànsia brutal de comunicació de l’autor”.
Què va ser primer, la poesia o la fotografia? En el cas de Robert, fa molts d’anys que va trobar en la fotografia la seua vocació. Les seues fotos són pictòriques i poètiques, amb essència. L’any 2009, coincidint amb les Festes Quinquennals, va capturar una fotografia aparentment senzilla que li va inspirar el seu primer poema. De la mà de Ramon Esteller, avui president de l’Aula de Fotografia, va entrar a formar part d’aquesta nova família. Aquella significativa foto va ser la portada del llibre Un mosset de Quinquennals, que posteriorment va publicar l’Aula. De llavors ençà, a poc a poc, sense cap pretensió i en un àmbit bàsicament privat fins a la publicació d’aquest llibre, s’ha dedicat a unir dues de les seues passions:la poesia visual i la poesia textual.
Robert sol escriure a hores intempestives i a llocs no gens habituals: de matinada en algun aeroport del món o a la nit, en la solitud i el silenci d’una habitació d’hotel. En aquests espais de retrobament íntim transcorren els seus moments d’inspiració. D’aquests instants ha sorgit “Papa, no vull que et tanquin a la presó. A cor obert”, un llibre intimista, excel·lentment editat per Onada Edicions, escrit des del cor i que es llig des del cor, on la imatge fotogràfica es fon amb el poema i aconsegueix una nova dimensió. Segur que, en llegir-lo, cadascun de nosaltres percebrem sensacions diferents i cada vegada que el rellegim tindrem noves percepcions.
Lara, una artista emergent i una docent autoexigent
Durant gairebé dos mesos, la sala d’exposicions de la Biblioteca ha presentat una mostra de l’obra de Lara Bel Selma en què el retrat ha ocupat un lloc destacat. A través d’una tela de gran format, tres quadres i una sèrie de deu dibuixos, anomenada “Greatest hits”, l’artista canareva ret homenatge als diferents artistes musicals que l’han captivada i que, d’una manera o altra, han passat a formar part de la “banda sonora original de la seua vida” (Patti Smith, Chuck Berry, La Polla Records o Lou Reed) i a d’altres de literaris, com Bukowski, de la literatura del qual es considera una fervent admiradora, o el poeta Antonio Machado.
Sempre en blanc i negre, els seus retrats no deixen ningú indiferent. El fil conductor dels seus retrats i quadres va canviant, en funció de si sorgeixen d’una lectura, d’un record, d’una vivència o de la música, per exemple. D’aquesta manera, en determinades obres es deixa portar per textures atzaroses i sobtades de capes i capes de pintura, mentre que, en d’altres, se submergeix en el caos de l’aquarel•la, sense deixar de banda el carbonet o el grafit, amb un clar domini i experimentació de les diferents tècniques.
En aquesta col·lecció, Lara evidencia la seua passió per les arts plàstiques, la literatura i la música, les quals, d’alguna manera, són sempre presents en la seua obra. Així, sovint incorpora textos a les seues obres, ja siga perquè han donat peu a la creació de la pintura o, simplement, perquè l’expliquen o l’acompanyen. Confessa que la seua inspiració artística va arrancar de la lectura de l’obra de Charles Bukowski, a qui es va “enganxar” per la seua forma irònica d’observar la vida, pel seu rebuig de la conducta humana i per la manera com ho expressava en les novel•les i els poemes. Aquesta gran admiració és ben visible en el retrat de Bukowski, l’obra més impactant d’aquesta exposició, en la qual l’artista reprodueix extraordinàriament el crit descarnat i l’expressió de ràbia de l’escriptor nord-americà.
Es tracta de la primera exposició en solitari de la Lara, després d’haver participat en diverses mostres col·lectives, com per exemple a Sense títol (Barcelona), amb el col·lectiu Lo Taller, de Tortosa, o a Art i Flors als Balcons (Alcanar).
Apassionada pel dibuix i la pintura, de menuda va formar part de l’alumnat de l’Escola d’Art d’Alcanar. En finalitzar el batxillerat artístic, va marxar a Barcelona i es va llicenciar en Belles Arts. Després de vuit anys vivint a la Ciutat Comtal, va tornar a Alcanar i va fer una pausa de gairebé vuit anys més en el món de l’art. Aquest parèntesi li ha servit per a agafar forces i ganes d’emprendre nous projectes. En aquest sentit, avança que el pròxim girarà al voltant dels camps d’extermini nazis i el concepte de la memòria i el record. Mentrestant, continua treballant en els retrats en blanc i negre.
Lara és professora d’educació pública, una faena que reconeix que l’obliga a “estar permanentment aprenent i activa a nivell artístic”. En aquest sentit, explica que el seu objectiu com a docent és transmetre i contagiar la seua passió per l’art: “L’educació necessita grans dosis de creativitat, curiositat i resiliència que la faci capaç de superar les dificultats de la diversitat actual a les aules, i l’educació visual i plàstica és clau per a treballar aquests conceptes”.