Diu un refrany català: “a l’estiu tota cuca viu”. La cosa és ben certa, i la gent de les Terres de l’Ebre bé que ho sabem o millor dit bé que el patim. I és que quan arriba la calor el territori ebrenc viu una explosió d’insectes i especies molèsties per a la majoria d’ebrencs i ebrenques. Aquest fet, darrerament s’ha agreujat molt per culpa de les anomenades espècies invasores.

Aquests dies al nostre territori ha tornat a saltar les alarmes. Aquest cop per la mosca negra que pobla els marjals del riu Ebre amb tota impunitat i que s’ha convertit en un insecte molt molest per als riberencs i que potser un motiu per aturar el creixement turístic del territori. Així des de l’Ebredigital volem fer anàlisis de les 7 espècies invasores que poden malmetre el territori ebrenc tant en l’àmbit ecològic com econòmic.

La primera de tot és la que aquests dies fa més mal que una pedregada. El seu lema de campanya és mortal: No pica, sinó mossega. Ella és la reina de les vores del riu Ebre i no hi ha mortal que s’atreveixi a passejar a prop d’aquest riu sense rebre una mossegada d’ella, la mosca negra. El cert que la Generalitat fa campanyes de fumigació per al control de les larves a través de fumigacions amb helicòpter del bacteri “bacillus thuringuiesis”, una mesura que evitar l’explosió de la plaga, però insuficient per erradicar aquesta espècie.

La segona plaga ebrenca és sens dubte el cranc blau. Fa poc que va arribar, concretament, el 2012, però en 7 anys s’ha fet l’amo i senyor de la costa ebrenca i per a més inri, no para de colonitzar nous territoris. Devorador per excel·lència, tot el que troba seu menja, exterminant qualsevol espècie que troba al seu pas. Entre les seves víctimes tenim el cranc verd o autòcton que ha desaparegut de la fauna ebrenca. Segons els biòlegs una cranca pon 2 milions d’ous per any. Amb aquesta facilitat per reproduir-se es fa difícil el seu control biològic. Per cert, no està catalogat com a espècie invasora, entre altres coses, perquè seria pitjor el remei que la malaltia.

La tercera espècie és el cargol maçana. Aquest gastròpode va arribar per deixadesa o mala praxi d’alguna piscifactoria ubicada al territori ebrenc. És sense dubtes una de les espècies invasores que més mal de cap ha portat a la Generalitat i als arrossaires de Delta. Difícil d’exterminar, s’han invertit milions d’euros per posar fi a aquesta plaga. Tanmateix, darrerament sembla que els milions invertits en el seu control comença a donar els seus fruits i comença a minvar la seva població. Tot i això, alguns mals pensat diuen que la seva erradicació és més perquè el cranc blau se la cruspida que no pas pels milions invertits en la es va lluita.

En quarta posició podríem dir que és el musclo zebra. Aquest bivalve invasor és dels més vells. Aproximadament, des de l’any 2001 que viu entre nosaltres. El seu habitat preferit són les aigües del el riu Ebre. Tanmateix, no se li coneixia enemic natural, Tot i que segurament si el cranc blau comença a pujar pel riu Ebre, pot tenir tanta sort com el cargol poma. La seva problemàtica bé sobretot de la seva facilitat per reproduir-se creant grans colònies en poc temps, taponant vies de pas d’aigua.

En el cinquè lloc, tenim al mosquit tigre. S’han trobat colònies pel Baix Ebre i la Terra Alta, i sobretot, al pantà de la Sénia. Es detectà per primera vegada al nostre territori l’any 2013. La seva problemàtica, a part de la seva picadura, és que és un gran transmissor de malalties tropicals produïdes pel virus: Dengue o Zika. Actualment encara no es coneix cap cas al nostre territori d’infecció pel mosquit tigre, però com totes les coses és qüestió de temps Almenys aquest mosquit se li coneix un enemic natural per controlar-lo: El rap-penat.

La sisena espècie que ha vingut a visitar és el morrut roig. Aquest escarabat no molesta molt als humans, això si, no deixa cap palmera canària en vida. Es pot veure el seu recorregut pel nostre territori veien les palmeres mortes als voltants de les masies i apartament costaners. On abans lluïen grans palmeres ara només queda un gran tronc sense fulles de palmera. Les primeres deteccions a la Península foren l’any 1995 a Andalusia i aquest coleòpter arribà a les nostres terres a finals del 2005. Des de llavors els seus danys han estat immensurable.

Per últim, la darrera espècie nouvinguda, encara que no la podem catalogar com la sèptima plaga ebrenca. Ella és la granota toro. El primer focus es va detectar al Delta de l’Ebre l’any passat, per sort els tècnics del Parc Natural actuaren en rapidesa i varen controlar ràpidament els primers focus. Aquesta granota és considerada com un gran depredador.

En resum, el nostre territori viu un moment esplendorós d’espècies invasores. Espècies que posen en perill l’hàbitat natural de moltes espècies autòctones, el progrés econòmic del territori i el que és pitjor: la salut de molts humans que viuen en aquest meravellós indret del planeta. Segurament, amb la globalització, el canvi climàtic i el despoblament que pateix el territori cada cop tindrem més plagues foranes a combatre. Cal recordar que no són les úniques com per exemple el silur o el cranc americà, i que hi ha altres que estan a punt d’arribar com la vespa asiàtica,el bacteri xylella o la Tuta absoluta. Per tant, es fa necessari un canvi de model par part dels Organismes Públics a l’hora de combatre aquestes plagues si no volem perdre la biodiversitat que habita al nostre territori.

Redacció: T.C.

About the Author:

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.