Des de que es va constituir el PN el Port, en versió plural, en molts del coneixedors del massís han estat constants les sorpreses de per què es va decidir en aquella Junta utilitzar el plural d’un topònim que venia sent utilitzat per tot la gent i tots els pobles que viuen al seu voltant i més enllà.

La toponímia històrica més antiga fent referència al Port data de principis del segle XIV, ja que dins els Establiments, lligall 4, trobem els “Stabliments de fustes del Port, de les deveses del Port”. A darreries del segle XIV, hi apareix un text on s’indiquen els jornals cobrats per tal d’anar a apagar un “foch del Port”. Altres textos així ho escriuen. Pocs documents han utilitzat el plural i quan el trobem escrit, tenint en compte el context, s’entén que es referix a les muntanyes del Port i de Cardó-Boix. El plural pot ser degut a una traducció literal de l’expressió “Puertos de Tortosa-Beceite” durant l’època històrica anterior.

Port en singular és com consta al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, ja que es basa en que és “… la denominació tradicional, d’acord amb la informació tant bibliogràfica com directa, l’ús més general és el Port (en un us oral, lo Port)”. A la cartografia d’escala 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en què figura el topònim El Port, com es pot comprovar en l’Atles topogràfic de Catalunya, també en la cartografia hispànica del començament del segle, amb traducció inclosa, ja hi constava la forma en singular, com en el mapa de Roquetes, del 1915, de l’Instituto Geográfico y Estadístico: “camino del Puerto”. La Gran Enciclopèdia Catalana utilitza el topònim el Port.

Tanmateix, els responsables de decidir el nom del Parc Natural, van poder pensar que com cada municipi “…van al seu Port” entenien que hi ha molts i la decisió va ser utilitzar el plural. Com a símil sembla que, si asseguts en una taula 10 comensals s’han de menjar un pastis, en repartir-lo han aconseguit tenir molts pastissos. No és així.

Per al singular d’arguments no en van faltar. Cal recordar les paraules de Jesús Massíp “…ser útil per ratificar la forma singular…”., fent referències específiques a l’ús en singular d’esta muntanya de Catalunya: Manuscrit A, datat el 28 de novembre de 1272, Conservat a l’Arxiu Municipal de Tortosa; Manuscrit C, còpia del segle XIV, abans però de 1370, Biblioteca March. Tampoc han faltat publicacions diverses de gran calat fent referència al Port, així com també poemes, contalles i cançons que sempre utilitzen el singular.

En els darrers 3 anys ha esta el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre, EbreRecerca, qui ha insistit en que s’utilitze el terme PN el Port, motius com hem vist no en falten i que van ser exposats a la Junta del PN, fet que encara no ha tingut resposta oficial, així com tampoc ha tingut resposta la carta que es va enviar des de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Onomàstica.

Com el PN no te cap tipus de contestació s’entén que no te arguments per rebatre l’opció de Port o simplement considera que no cal contestar.
He decidit canviar-li el nom. A partir d’ara sempre utilitzaré PN el Port.

Adonem-nos de l’ús incorrecte del terme en plural al referir-se a l’esmentat territori, en lloc de fer servir el Port, massís rocós que s’estén des del marge esquerre del riu Sénia fins al marge dret del riu Canaletes. Fixem-nos com de forma natural els rius i rierols del territori han excavat la serralada Costero Catalana, des del Canaletes trobem Pàndols fins el barranc de Pinell, Cavalls fins al riu Sec, Aliga fins a l’Ebre, Tormo fins al Ciurana…

Però el terme en plural s’utilitza a l’alt Maestrat formant els Ports de Morella, dixem els topònim plural per la gent del sud del Sénia.