L’anunci de l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, d’estudiar la possibilitat de demanar l’annexió del poble a l’Aragó no ha deixat ningú indiferent. Després de sortir als diaris i als informatius de tot el país, els veïns del municipi de la Terra Alta no parlen d’altra cosa.
Els bateans i bateanes rebutgen que el municipi surti de Catalunya i asseguren sentir-se catalans. Això no treu que la majoria dona suport a les reclamacions de l’alcalde i exigeixen les places concertades per les residència d’avis que demana Paladella.
El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, qualifica les declaracions de Paladella de “poc afortunades” i recorda que la comarca es troba en una bona situació econòmica, així com Batea. Luz assegura que des del Consell Comarcal donen suport a les reclamacions de Batea i convida a Joaquim Paladella ha assistir als consells d’alcaldes als quals, diu Luz, no assisteix.
Per la seva banda, el delegat del govern a les Terres de l’Ebre i alcalde d’Arnes, Xavier Pallarés, ha explicat que Paladella es va reunir dilluns amb la consellera de Benestar Dolors Bassa. Segons ha dit la mateixa consellera en les xarxes socials, va assegurar que Batea tindria les places que reclama però que abans calia dotar als centres que més llista d’espera tenen.
Segons Pallarés, Batea “no és un municipi maltractat pel govern de la Generalitat”. “Estem parlant d’un municipi de 2000 habitants que té uns serveis de primera gràcies a la gestió del mateix ajuntament però també del govern”.
El primer grup de l’oposició, Cent per cent per Batea, creu que les declaracions de l’alcalde responen a una “maniobra publicitària”. La regidora Cinta Rams, ha expressat el suport del seu grup municipal a l’obertura de les 30 places de la residència però acusa a Paladella de voler “pressionar al govern” utilitzant el debat al voltant de la sobirania de Catalunya i la convocatòria del referèndum.
Precisament, l’Assemblea Nacional Catalana a Batea van ser els primers ha censurar l’alcalde. La seva coordinadora, Elga Aguiló ha apel·lat als resultats de les darreres eleccions autonòmiques i la consulta del 9-N per recordar que van guanyar opcions a favor de la independència de Catalunya.