Aquest fet ha suposat un autèntic terratrèmol en els sectors de l’advocacia, domada la gran complexitat que suposarà pels consumidors la reclamació i alhora la dificultat a la sortida que es podrà donar a les reclamacions, a càrrec d’un sol jutge sense experiència.
A finals de desembre del 2016, la Unió Europea va fer pública una resolució en la qual declarava nul·la la viabilitat de les clàusules terra dels préstecs hipotecaris bancaris. La UE imposava també l’obligació als bancs de restituir les despeses de formalització dels préstecs.
El que ha passat a partir d’aquí, és que són molts els consumidors, que des del passat més de gener, han interposat demandes contra les entitats financeres a fi i a efecte de reclamar aquells diners que se’ls van cobrar indegudament.
Segons Xavier Faura, Degà del Col·legi d’Advocats de Tortosa, “estem davant d’un dels despropòsits i disbarats més grans que s’hagin pogut fer mai en aquesta matèria”.
Com que el govern va dictaminar unes mesures on invitava a les entitats financeres a retornar els diners i aquestes, salvant excepcions com les de Bankia, no ho han fet, passa, segons Faura, “que tot aquell que no demanda, no se li restitueixen els diners, i per tant, la banca no arribarà mai a un acord amistós, si el consumidor no fa l’acció de demandar”.
Fins ara, aquestes tramitacions es podien fer en qualsevol dels 10 jutjats d’Amposta, Gandesa o Tortosa, però des del passat dia 1 de juny s’han de fer al Jutjat d’Instrucció numero 8 Bis de Tarragona, un jutjat de reforç, integrat per un jutge en pràctiques i sense experiència.
Si tenim en compte que es calcula que un jutjat arriba a resoldre en un any unes 1.000 resolucions aproximadament, el total de casos que es preveu que arribin a la província de Tarragona, només, afectades per les clàusules terra, podrien superar les 26.200. Les instàncies judicials entenen que aquest fet incrementa d’un 2.600% la capacitat del jutjat, el qual serà ates per un jutge que ha aprovat les oposicions, però que només porta un any d’Escola Judicial Teòrica i que afrontarà el seu primer any d’Escola Judicial Pràctica.
A les Terres de l’Ebre, es preveuen uns 5.000 casos, que representarien un increment del 50%, perfectament assumible pels jutjats ebrencs i sense despeses addicionals. Segons Xavier Faura, “no té cap justificació el que ha fet el CGPJ, ja que el nostre territori dóna suficients garanties, per l’experiència dels jutges, perquè es resoldria en un temps més curt i sense necessitats de fer cap despesa de desplaçament addicional per part de jutges i consumidors. Procuradors i advocats estem molt ofesos amb aquesta decisió”.
El cost addicional dels desplaçaments en les tramitacions poden crear un efecte desmoralitzador que acabi portant als consumidors de desestimar la possibilitat d’impugnar.
Tant el Consejo General de l’Advocacia Española, com el Consell de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Catalunya han pres resolucions en contra i la primera entitat ha acordat impugnar la decisió mitjançant un contenciós administratiu.
