A més a més de la superació dels obstacles físics, es requeria la constatació que les actuals característiques hidromorfològiques del riu entre Xerta i el pantà de Flix són aptes perquè l’esturió no només se’n puga sortir a curt termini, un cop s’introdueixin una cinquantena d’exemplars procedents del centre de cria del Garona, sinó que també es puga reproduir. I pel que fa a aquest aspecte, un estudi recent fet per tècnics de l’IRTA i del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ha analitzat aquest tram del riu per concloure que sí que hi ha suficents zones on desovar com perquè no només l’esturió sinó també la llamprea o la saboga (altres espècies de peixos migradors que vol recuperar i consolidar el projecte MigratoEbre, impulsat per l’Idece) puguen reproduir-se i recuperar la seua presència al riu.
“Havíem d’assegurar-nos que, en el cas que eliminem les barreres, els peixos trobaran lloc per reproduir-se amb les condicions específiques que necessiten quant a profunditat del fons, corrent, etcètera”, explica Enric Gisbert, investigador de l’IRTA. El subtram entre Ascó i Mora, on el riu s’estreteix i per tant és més profund i s’escola entre parets més rocoses, és el que inclou més racons aptes per a la reproducció de l’esturió, que, segons il·lustra Gisbert, necessita una profunditat d’entre tres i cinc metres, sense acumulació de macròfits, amb un fons amb còduls d’entre 2 i 10 centímetres o blocs de pedra més grans (posen els ous adherits al fons, amb la qual cosa la sorra o els llims els perjudiquen) i una corrent d’entre 0,5 i 1,5 metres per segon (per assegurar una bona oxigenació de la posta). En canvi, entre Flix i Ascó no hi ha cap zona apta per a la reproducció. Tota aquesta informació s’especifica en un document a què ha tingut accés el SETMANARI L’EBRE i que ja ha estat remés a la Comissió Europea. MigratoEbre rep gran part del seu finançament de fons europeus.
Tota la informació detallada sobre l’estudi i el futur del projecte Life, amb l’edició en paper del Setmanari l’Ebre.