A la dècada dels 40 davant la negativa de les asseguradores privades de cobrir el risc de perdre la collita d’arròs, que la FSSAAE, agrupació a la qual pertanyien forçosament tots els cultivadors d’arròs de les tretze províncies arrossaires d’Espanya, i que tenia una Delegación del Ebro, amb seu a Amposta, va constituir la seva pròpia asseguradora: la Mutualidad Arrocera de Seguros. Anys més tard, després d’unes grans pèrdues a les collites d’arròs, la Mutualidad va aixecar arreu del Delta una extensa xarxa de casetes per a l’emmagatzematge d’aquests coets, que eren també bases de llançament, amb la informació meteorològica aportada per l’Observatorio Astronòmico del Ebro. Aquestes casetes constitueixen un model constructiu singular, que degut al seu èxit es va anar estenent per tots els municipis deltaics, fins a un total de 32 coeteres, repartides entre el marge dret i esquerre de l’Ebre. Les coeteres van funcionar fins al 1985, quan es va liberalitzar l’obligació d’assegurar els cultius i la Generalitat va assumir les competècnies d’Agricultura.
Per aquest motiu, recentment s’han iniciat els treballs exigits pel tràmit de declaració i sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que les coeteres del Delta de l’Ebre siguin declarades Zona d’Interès Etnològic (ZIE). Amb aquesta acció, es pretén posar en valor aquestes contruccions i recordar el paper rellevant que van tindre per als arrossaires del Delta.
Al Delta de l’Ebre les coeteres tenen un paper molt important per a la interpretació i la valorització de la història i de les antigues formes de vida pròpies de la zona. També per al reconeixement de la singularitat que ofereixen al paisatge català, perquè enlloc més de Catalunya existeixen unes construccions així. Tot i no estar en funcionament, actualment es troben en bon estat però amb el pas dels anys s’estan deteriorant. Per aquest motiu, la voluntat és promoure la singularitat d’aquestes construccions i preservar-les.
Zona d’interès Etnològic
Una Zona d’Interès Etnològic (ZIE) és una de les set categories en què es classifiquen els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). La llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català defineix les ZIE com «conjunts de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya».
La llei 2/1993 de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, per la seva part, reconeix com a part constituent del patrimoni etnològic de Catalunya «els immobles i les instal·lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals».
La mateixa llei atorga a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals competències exclusives sobre aquest tipus de patrimoni, entre les quals hi figuren l’impuls de la declaració de BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.
Fins avui, només dos zones han estat declarades ZIE pel seu important patrimoni cultural popular i tradicional: el barri de les Adoberies de Vic, el massís de les Gavarres i les Barraques de Pedra Seca de Mont-roig del Camp.
