Dins de la campanya ‘INSULTS ZERO’ de la Federació Catalana de Futbol i després d’haver-se dut a terme en el futbol base, aquest cap de setmana s’ha instaurat a la Quarta catalana. El proper a la Tercera. La campanya insta a l’àrbitre a suspendre al partit si sent insults des de la graderia. Divendres, al Pinell, en el derbi entre els locals i el Bot, durant la segona meitat, el col.legiat Ismayl Chguennou va plantejar als dos delegats i entrenadors la suspensió si no remetien els insults. El partit, que va ser noble, esportiu i correcte dins del terreny de joc i entre aficions, sense cap incidència de cap mena, va continuar fins el final, tot i que, arran de la possibilitat de la suspensió, fou quan més insults es van produir cap el col.legiat. No obstant, no s’ha de descontextualitzar el conflicte. Els insults mai estan justificats i aquest és l’objectiu, conscienciar que no han d’existir. Però ara el proper pas està en saber qui controla els responsables dels insults en qualsevol camp, i quina és la seua gravetat. ¿I si aquests els diuen joves menors d’edat? I una altra qüestió: ja s’ha suspès un partit de futbol base per insults. Llavors, s’ha creat un precedent. I ara potser n’hi haurà que voldrà que es suspengui qualsevol partit, per petit que sigui l’insult, perquè al seu club ja se li n’ha suspès un. La reflexió final hauria de ser que l’insult no s’ha de produir en cap cas, però que cal valorar també l’esportivitat que pot existir dins d’un camp, durant un partit, per traure conclusions. És evident que és un problema social i d’educació que té un llarg debat.
