Estes són tres històries que me van passar a San Francisco i que tenen tres protagonistes.
L’historiador. Anàvem caminant per la ciutat, posats en una conversació relacionada en cançons populars i un de natros va xiular, molt poc intencionadament, los primers compassos del cant dels maulets. Vaig sentir de fons que un altre vianant, desconegut per al grup, preguntava referent a la melodia:
–“Have I heard a catalan song?” – I, mentrestant jo intentava fer-me lo despistat, ho va repetir en català – “Que he sentit una cançó en català?”
I seguidament va començar a cantar-la de memòria. Aquí ja mos vam sentir directament interpel·lats i mos vam parar. No era català, però va viure a Barcelona, i en català mos va estar contant que coneixia molt bé l’època de la Segona República a Catalunya i que havia escrit un llibre sobre lo Partit Obrer d’Unificació Marxista que s’utilitzava a les universitats. També havia escrit sobre altres temes i fins i tot mos va ensenyar un dels exemplars seus llibres que portava en aquell moment.
Lo poeta. Un americà se va posar a parlar en natros en espanyol, probablement en certa il·lusió per practicar-lo. Va preguntar a dos dels meus amics:
–“Vosotros de donde sois?”
–“De Granada”, van contestar.
I immediatament se va posar a parlar de García Lorca. No recordo per què, però va començar a contar-mos lo context sobre lo Romance de la Guardia Civil, un poema que Lorca va escriure com a crítica a la repressió dels jornalers d’Andalusia per part del cos militar espanyol. I, en l’explicació, anava recitant versos de memòria de forma molt natural, com si fos una classe de literatura espanyola de batxillerat.
Lo sufí. També en un americà, va començar una conversació pel fet que ell era descendent de sefardites, jueus que van ser expulsats de la península Ibèrica al segle XV. D’aquí vam parlar sobre la seua experiència en diferents països, especialment per la seua relació en lo sufisme, una corrent mística de l’islam. Per la informació que mos va donar vam trobar, a posteriori, que tenia una entrada a la Viquipèdia. Entre altres coses, havia estat columnista al Wall Street Journal i al San Francisco Chronicle, havia fundat un centre per al plurarisme islàmic a la costa est, i havia concorregut recentment a les eleccions per a regidor de San Francisco.
Estes són molt més que tres persones de tres històries perquè en són només una, la mateixa persona. La protagonista és Mimi (nom fictici), una dona transgènere d’uns 70 anys. Se passeja pels carrers de Castro en maquillatge abundant, un vestit curt gris llampant, i un exemplar d’un llibre que ella mateixa va escriure on hi ha una foto d’algú a qui ja fa temps que s’assembla poc. Porta també al seu damunt una vida plena d’experiències molt diverses que mos va dixar fascinats. Després de la lliçó condensada d’història, art i cultura que mos va donar va continuar lo seu passeig i se va acomiadar al crit de: “Visca Catalunya lliure!”.
