L’anime parla català

Un dels avantatges de la xarxa de telecomunicacions actual és la facilitat amb la qual cultures diverses poden ser exposades a indrets llunyans. A Catalunya, els corrents asiàtics del Japó, bufen constantment amb la força suau però persistent de la gastronomia, l’anime, el manga i tota una cultura que ha seduït, emocionat i, en molts casos, ajudat a créixer emocionalment a una generació sencera. Ja no és només una moda passatgera com podia semblar als anys noranta amb l’arribada de Bola de Drac a TV3, sinó un fenomen social i cultural consolidat. A mesura que el jovent català consumeix, reinterpreta i reprodueix els valors, estètiques i maneres de pensar nipones, el seu món interior s’expandeix, es fa més divers i, en molts casos, més empàtic.

L’impacte de l’anime a Catalunya s’inicia formalment l’any 1990, quan TV3 emet per primer cop Bola de Drac, que ràpidament esdevé una icona intergeneracional. A partir d’aquí, i amb la globalització d’internet al tombant de segle, les sèries com Slam Dunk, One Piece o Detectiu Conan han arrelat profundament entre el jovent. Aquesta exposició continuada a relats amb valors com la perseverança, l’amistat, l’acceptació de la diferència i l’autosuperació ha influït el pensament de molts joves, oferint-los referents alternatius als occidentals, sovint més individualistes. A més, el contacte amb una llengua i cultura tan diferent ha despertat l’interès per l’aprenentatge del japonès i per entendre una societat que combina tradició i futur d’una manera fascinant.

L’anime no només entreté, també transforma

També cal destacar la socialització positiva que es genera al voltant de la cultura japonesa. Fires com el Saló del Manga de Barcelona (iniciat el 1995) s’han convertit en espais d’expressió segura, creativa i diversa, on els joves poden experimentar amb la seva identitat a través del cosplay, l’art, la música o la gastronomia. Aquestes trobades no només fomenten la creativitat i l’esperit crític, sinó que ajuden a construir una comunitat cohesionada i tolerant. En un context sovint marcat per la pressió social i les dificultats emocionals, l’anime ha estat per a molts un refugi, un espai d’inspiració i, fins i tot, de sanació.

Tot plegat ens convida a reflexionar: fins a quin punt pot una cultura forana enriquir el pensament local? Potser la resposta no cal buscar-la només en els llibres, sinó en les converses espontànies entre adolescents que parlen de valors a través de personatges dibuixats, o en el silenci ensordidor d’un jove que descobreix el sentit del sacrifici veient una escena d’Inuyasha. El debat està servit: l’anime no només entreté, també transforma. Estem preparats per reconèixer-ne el valor educatiu i cultural?