L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre finalitza la descripció de la correspondència personal de l’activista cultural, d’Ascó, Carmel Biarnés i Biarnés. Es tracta de 2.318 cartes, algunes de les quals encara no accessibles per preservar els drets de les persones que hi apareixen, que són un testimoni de primera mà per aprofundir en la vida i l’obra de Carmel Biarnés, així com per entendre el temps en què va viure.
Notes biogràfiques sobre Carmel Biarnés
Carmel Biarnés (Ascó, 1928-1992). Va entrar al seminari de Tortosa passada la Guerra Civil, del qual en sortí l’any 1945. L’any 1951, després d’una breu estada a la ciutat de Barcelona, s’instal·là novament a la vila d’Ascó. A mitjans dels 60 creix la seva implicació en els afers culturals i socials riberencs, i inicià les seves col·laboracions a la premsa comarcal, especialment a Antorcha i la Voz de Flix, que després feu extensives a publicacions de més abast, com ara el Diario Español de Tarragona, l’Avui o El Correo Catalán, a més de ser un col·laborador habitual dels mitjans radiofònics comarcals (Ràdio Flix i Ràdio Móra d’Ebre). Tanmateix, la figura de Carmel Biarnés va més enllà de la seva faceta periodística i va publicar més d’una desena de llibres d’història, a més de participar en nombrosos congressos, especialment explicant l’antiga societat musulmana de la seva població natal, Ascó.
A mitjans dels anys 60 obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar i exercí intensament aquesta disciplina. A través del seu objectiu, Biarnés pretén plasmar una societat que està vivint profunds canvis -a causa de la implantació de potents indústries al nord de la comarca-, que ell vol immortalitzar abans que no es transformi d’una forma definitiva. També és important destacar el seu activisme social i cultural, fet que el va portar a donar suport a iniciatives ciutadanes en favor de la pagesia, d’oposició a la Central Nuclear d’Ascó, a més de ser partícip de la creació d’organitzacions que han estat fonamentals en el desplegament del teixit cultural de la Ribera d’Ebre, com per exemple el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
La correspondència, una font indispensable per aprofundir en la vessant més personal de Carmel Biarnés i en la seva vida i obra
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) al llarg de l’any 2024 ha treballat en l’organització arxivística i descripció de les 2.318 cartes emeses i rebudes per Carmel Biarnés, que ocupen un volum de 23 capses. Hi trobem, a més d’algunes cartes entre tercers, 257 missives enviades per Biarnés a 96 persones o institucions. Pel que fa a la correspondència rebuda, està formada per 2.010 cartes, que venen de 312 emissors. Cal apuntar que un gruix important d’aquestes correspondència la rep administracions públiques o institucions que conviden a Biarnés a actes culturals i, per tant, és una font interessant per resseguir l’activitat del país en aquest àmbit durant el període en qüestió.
Pel que fa al tractament arxivístic de les cartes, que ha estat dut a terme per Jordi Grau Parés, s’ha focalitzat en la seva classificació, per tal que els usuaris puguin localitzar ràpidament la correspondència rebuda i emesa amb les personalitats que cerquin, però sobretot s’ha posat l’accent en la descripció del seu abast i contingut, ja que així -mitjançant una cerca natural i intuïtiva- es podran localitzar ràpidament les referències a temàtiques, institucions, esdeveniments o persones rellevants. Finalment, cal posar èmfasi que des de l’ACRE s’han invertit molts recursos per determinar quines cartes poden ser consultables actualment, per tal de protegir els drets i la intimitat de les persones que hi apareixen.
Per concloure aquesta notícia, des de l’arxiu riberenc volem destacar el valor d’aquesta documentació, atès que Carmel Biarnés i Biarnés es va cartejar amb destacats intel·lectuals catalans, com per exemple Artur Bladé i Desumvila, Albert Manent o Joaquim Ventalló, amb eclesiàstics rellevants, com ara Jordi Bou i Simó, Miquel Estradé Ciuraneta o Cassià Maria Just i Riba, a més de, entre altres personalitats destacades, nombrosos historiadors, alguns dels qual reputats arabistes, com per exemple Dolors Cabré, Peter Cameron Scales o Mikel de Epalza.
Retorn de les cartes enviades des del front per un soldat identificat a la fossa comuna de Santa Magdalena
D’altra banda, aquest dissabte 28 de setembre, a les 12 hores i a l’Arxiu (C. Antoni Gaudí, 23, de Móra d’Ebre), es portarà a terme l’acte de cessió de les cartes enviades des del front per part del soldat Narcís Mediavilla Cardó, l’únic soldat que fins els nostres dies ha pogut ser identificat a la fossa comuna de Santa Magdalena, de Móra d’Ebre. Durant la jornada l’historiador Andreu Caralt i Giménez pronunciarà la conferència “Desaparegut i retrobat. Les cartes del soldat Narcís Mediavilla”. L’acte, que conclourà amb la cessió d’aquestes cartes a l’ACRE per part de la família Segarra-Mediavilla, comptarà amb l’assistència de Xavier i David Segarra Mediavilla, nets de Narcís Mediavilla Cardó.
Accediu a la descripció del fons personal de Carmel Biarnés al següent enllaç: https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACRE340-81
