Si a les eleccions generals del 23 de juliol guanya el Partit Popular, i acaba governant amb el suport de VOX, es produirà una situació paradoxal a les Terres de l’Ebre. No hi haurà pràcticament cap representant significat, algun interlocutor amb pes polític, per a què pugui canalitzar amb autoritat suficient les accions governamentals, i els pressupostos milionaris que fan falta, per a grans actuacions transcendents al territori. Especialment en el cas de la protecció del delta de l’Ebre, que un cop més pot acabar sent víctima dels constants canvis polítics, que deixen els projectes tramitats durant les legislatures, al calaix, per tornar a començar de zero.
En les passades eleccions municipals el Partit Popular va presentar llistes a l’Ametlla de Mar, Ulldecona, Móra d’Ebre i Gandesa, aconseguit un regidor a les tres últimes poblacions. VOX va sumar gairebé un miler de vots, amb llistes a la Ràpita, Amposta, Tortosa i Roquetes, amb cap regidor. En els dos casos, però, no hi ha estructura de partit en l’àmbit territorial, i fins i tot en l’àmbit provincial els lideratges són extremadament distants del territori, on, quan cal trobar un interlocutor amb certa experiència, s’acudeix als veterans polítics que en l’època dels governs de José María Aznar si exercien aquest paper, ara orfe.
“El balanç que deixarà el govern de Pedro Sánchez per a les Terres de l’Ebre en els seus sis anys de governant, serà el d’un Pla de Protecció del Delta de l’Ebre no presentat quan calia, i de nou ajornat, amb enganys permanents”
És molt probable que des del PSOE-PSC, a ERC, passant per Junts, s’aprofiti aquesta situació de debilitat de l’espai conservador per demanar el vot útil per a cada formació. Però mirant-ho en perspectiva, i a dos mesos dels comicis, la situació és molt preocupant. Perquè el balanç que deixarà el govern de Pedro Sánchez per a les Terres de l’Ebre en els seus sis anys de governant, serà el d’un Pla de Protecció del Delta de l’Ebre no presentat quan calia, i de nou ajornat, amb enganys permanents respecte als compromisos assumits, tant davant la Taula de Consens, com davant del Govern de la Generalitat.
Seria bo que la Taula de Consens mogués fitxa en els pròxims dies, abans no sigue massa tard. Exigint una resolució al govern central actual, executiva i clara, aprovant per decret -ni que sigue a l’últim Consell de Ministres-, les inversions mínimes necessàries ja avaluades i acceptades per la majoria, si més no. I si fos possible, també caldria demanar al Govern de la Generalitat, la signatura d’un conveni vinculant, encara que sigue corrents i de pressa i a última hora, perquè les obres de l’Estratègia Delta de la consellera Teresa Jordà es poguessin dur a terme encara que s’hagin d’executar sobre competències estatals.
“Més que contribuir a fer créixer la desafecció… hi ha encara una situació que pot ser pitjor: qui serà, cas que guanyi el front de la dreta radical, l’interlocutor ebrenc? No n’hi haurà cap”
Per com això difícilment passarà, ja ens poden preparar per a la demagògia electoral. I és que només hi ha una veritat inqüestionable: el Pla del Delta va arrencar l’any 2001 (llavors anomenat PIPDE, del qual va nàixer el CPIDE), i vint-i-dos anys després encara és un document al qual només tenen accés els enginyers del CEDEX, els funcionaris de sempre de l’antic Ministeri de Foment (aquest sí, un gran poder fàctic), i els successius representants polítics que han anat desfilant, mai més ben dit. Desfilant, però sense aportar resultats concloents. Quina credibilitat tindrà tot el que es dirà sobre el tema a partir d’ara?
Però, més que contribuir a fer créixer la desafecció en la política de cara a un estat que ni sap què són les Terres de l’Ebre, perquè en el seu dia les va castrar políticament, hi ha encara una situació que pot ser pitjor: qui serà, en cas que guanyi el front de la dreta radical, l’interlocutor ebrenc? No n’hi haurà cap. Tant el PP, com més encara VOX, anomenen els seus representants ha dit, dictatorialment o a l’estil califat, i ens sortirà una persona ara desconeguda que ens dirà a tots que ell, o ella, és el salvador. Aquesta persona, en aquest moment, encara ni sap que serà; la qual cosa focalitza on està el veritable problema: els tècnics del CEDEX i els funcionaris de l’Estat, l’autèntica casta que perdura durant totes les dècades d’aquesta desesperant història.
