La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) preveu restriccions a l’ús de l’aigua en la campanya del regadiu però també altres usos no econòmics o no agraris com l’hidroelèctric davant l’actual situació de sequera. La situació de la conca de l’Ebre a Catalunya és la que té les “pitjors perspectives”, segons la presidenta de l’organisme, Maria Dolores Pascual, que aquest dimarts ha visitat la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. En aquest sentit, ha apuntat que el mes de març serà “determinant” per prendre decisions si no hi ha un canvi de tendència, però en qualsevol cas, ha dit que la campanya serà difícil. De fet el regadiu ja aplica restriccions al canal d’Aragó i Catalunya i a l’Urgell s’ha plantat més cultiu de secà.
Pascual ha assegurat que “desgraciadament” la part catalana de la conca de l’Ebre és la que té pitjors perspectives en l’actual sequera. I es que al marge esquerra, tot i que la situació tampoc és bona, almenys van caure precipitacions a la capçalera que han permès “millorar una mica”.
Davant aquest panorama, Pascual ha dit que la CHE està en contacte permanent i en vigilància per les zones crítiques, com pot ser la conca del Segre, que està en situació d’emergència des de fa molts mesos. Els contactes es mantenen amb la Generalitat, tant pel que fa a l’activitat agrària com també amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els usuaris. Uns usuaris dels quals Pascual ha matisat que tenen capacitat de reduir i preveure i per això s’han adaptat, com és el cas dels pagesos, modificant els cultius per plantar els que tinguin menys demanda d’aigua.
Al març hi haurà les juntes d’explotació dels diferents territoris de la conca de l’Ebre i allà es prendran les decisions més rellevants per al conjunt de la campanya. Pascual ha dit que no perd l’esperança en que hi puguin haver precipitacions a la primavera, però ha reconegut que cada vegada queda menys temps i per tant ja s’estan adaptant a la realitat que els espera. L’embassament de Rialb es troba a menys del 12% de la seva capacitat total.
Les mesures es prendrien per tal de garantir l’aigua de boca i també els cabals ecològics dels rius fixats al Pla Hidrològic que s’acaba d’aprovar. En qualsevol cas, Pascual ha dit que qualsevol restricció es prendrà de manera consensuada i ha recordat que la campanya passada ja hi va haver un “exercici de responsabilitat”. Així, ha posat el focus en altres usos de caràcter no econòmic de l’aigua, o no agrari com l’aprofitament hidroelèctric, que veurà reduïdes les seves expectatives.
Teresa Jordà, preocupada per l’actitud de la CHE
Les declaracions han provocat polèmica perquè han estat acompanyades de la reacció del govern català. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, s’ha mostrat “molt preocupada” per l’actitud de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) respecte la sequera. “La CHE no està fent els deures i és innegable que hi haurà dificultats per regar”, però fa mesos l’organisme es va encomanar a Déu perquè plogui i resoldre els problemes de regadiu, ha lamentat Jordà. Per això, la Generalitat ha exigit una reunió formal amb la CHE per abordar l’assumpte, recordant que la Generalitat té des d’octubre del 2021 un pla de sequera per a les conques internes.
L’ACA posarà en marxa dijous l’estat d’excepcionalitat per sequera per a 5,9 milions de catalans
Aquest intercanvi de retrets arriba tot just el dia en el què l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja anunciat la limitació, a partir de dijous, de l’abastiment d’aigua a 5,9 milions d’habitants a causa de la sequera, que es restringirà a un màxim de 230 litres per persona i dia. L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat i a l’aqüífer Fluvià Muga suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos, com la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, públiques i privades (només es permetrà l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores). Es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.
Aquest canvi d’escenari comportarà que, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, dues unitats seguiran en situació de normalitat, tres en prealerta, nou en alerta i quatre en excepcionalitat (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià-Muga). Per tant, seran 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d’habitants. El Govern ha aprovat un Decret llei per protegir els abastaments d’aigua, donar rang jurídic per agilitzar tràmits per a les actuacions que s’hagin de dur a terme i per dissuadir i penalitzar els possibles incompliments.
Jordà ha dit que es passarà del “semàfor groc al taronja”, i al quart dels cinc escenaris totals per gestionar la sequera, que ja dura 29 mesos, 11 més que la del 2008, de la qual es van aprendre algunes coses. De fet, creu que les mesures preses durant el 2022 han retardat sis mesos l’entrada en vigor de les noves restriccions. Segons el Govern, la regeneració d’aigua, les dessaladores i els pous de sequera han aportat més aigua el 2022 i el 2023 que l’aigua dels pantans de Sau i Sant Ponç.
Per tornar a una situació de normalitat, ha detallat Jordà, haurien de ploure 50 litres per metre quadrat cada dia durant 4 mesos. La consellera ha dit que els models van predir un gener i febrer més plujosos de l’habitual i s’ha complert, però ha recordat que són mesos normalment secs. En el mateix sentit, els models preveuen una primavera plujosa, i això sí que podria ajudar a omplir les reserves. Jordà ha dit que es podria aguantar fins a un any més sense pluges, però aprofitant a nivells extrems totes les mesures.
La consellera també ha demanat als ajuntaments i als proveïdors d’aigua que donin dades a l’ACA sobre l’abastament, i ha recordat que el Govern ja ha fet requeriments en aquest sentit i pot imposar sancions a partir d’ara. Així, per exemple, tots els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir plans d’emergència contra la sequera, però no tots l’han aprovat encara. També ha dit que seran més exigents amb els municipis grans, que és on hi ha més marge de millora.
