La inestabilitat geopolítica internacional i els sotracs que pot generar sobre els preus de l’energia han donat ales a la indústria nuclear per reclamar la continuïtat de les centrals més enllà dels 40 anys de funcionament. Davant d’un calendari aprovat pel govern espanyol que fixa el tancament dels reactors d’Ascó el 2032 i el 2035, així com el de Vandellòs II el 2035, les empreses elèctriques propietàries insisteixen que poden seguir operant tècnicament amb seguretat més temps del previst. A l’altre costat, els grups ecologistes reclamen que es compleixi el calendari anunciat i avisen que, per seguir funcionant, les nuclears pretenen socialitzar els costos operatius, amb un preu fix per a la producció, i de gestió dels residus.
Pendents encara de la decisió final del govern espanyol sobre la pròrroga de la central nuclear d’Almaraz, la primera que hauria de tancar el novembre de 2027, la indústria nuclear s’aferra a arguments econòmics i tècnics per decantar la balança a favor de la continuïtat del parc nuclear estatal.
La guerra desencadenada pels Estats Units i Israel a l’Orient Mitjà, assegura un informe de Price Waterhouse Cooper (PWC), ha arribat a duplicar el cost del gas natural que utilitzen els cicles combinats mentre el preu de l’urani per a les nuclears s’hauria mantingut relativament estable.
Així, segons els càlculs de la consultora, el tancament d’una central com la d’Almaraz hauria provocat un increment del 24% de la factura elèctrica per a habitatges i pimes, així com un 35% per a les grans empreses durant 2025, amb un impacte total de 8.800 milions d’euros (144 euros d’increment per al consumidor domèstic). En un escenari sense nuclears l’any 2035, deixaria el sistema més exposat a la variació del preu del gas, amb una pujada estimada de 22 euros/MWh en escenaris de preus com l’actual provocat pels atacs.
«Davant la inestabilitat geopolítica, la necessitat de sobirania energètica i els desafiaments climàtics, l’aposta per aquesta tecnologia és clara. Espanya no es pot quedar al marge i ha d’apostar per la continuïtat de les seves set nuclears, que en combinació amb les renovables, són imprescindibles i complementàries per a garantir un sistema energètic segur, sostenible i competitiu», ha defensat la presidenta de Foro Nuclear (la patronal estatal de la indústria atòmica), Marta Ugalde.
Segons l’entitat, durant l’any passat els reactors atòmics van ser els que «més hores van operar, aportant el 19,05% de l’electricitat». «En l’àmbit mundial, més de 140 reactors tenen llicència per operar 60 anys i, fins i tot, centrals bessones a la d’Almaraz podran funcionar durant vuit dècades», ha adduït Ugalde.
Tot i les reiterades peticions de l’ACN, l’empresa gestora de les nuclears catalanes, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), ha declinat oferir el seu posicionament particular al respecte.
El precedent nord-americà
Així i tot, el supervisor de la central d’Ascó i divulgador nuclear, Alfredo García, considera que les centrals nuclears poden funcionar més enllà dels 40 anys de vida perquè aquesta és la data «mínima» per l’amortització de la inversió. «Una central no caduca al cap de 40 anys, sinó que pot funcionar molts anys més», assegura. Assegura que les centrals només necessiten inversions per revisar la seguretat i per renovar els equips. «Als Estats Units, que és el nostre referent tecnològic i normatiu, les centrals tenen llicència, moltes d’elles, més de 13 reactors, per a 80 anys, i la resta en tenen per a 60 anys», defensa.
El supervisor i divulgador nuclear, Alfredo García, explica que les nuclears poden funcionar més enllà dels 40 anys de vida perquè aquesta és la data mínima per amortitzar la inversió, assegura que mantenir-les en funcionament no suposarà una inversió extraordinària i que la decisió del govern espanyol de tancar-les és una errada monumental. Autor: ACN
«Una central nuclear no caduca si es renova contínuament com s’està fent a tot el món i, especialment, a Espanya i a Catalunya», remarca el divulgador, que recorda que les centrals de Vandellòs i Ascó aporten el 60% de l’energia elèctrica que es produeix a Catalunya. Remarca que a les centrals d’Ascó I i Ascó II, les quals estan a punt de superar els 40 anys de vida, no necessiten una inversió «addicional extraordinària, sinó que cal continuar amb les inversions que ja es fan.
García considera que és un «error molt greu» que el govern espanyol vulgui tancar les nuclears. Tot i que creu que les energies renovables són necessàries, sosté, «no són suficients». «El plantejament d’aquest govern és mantenir tota la potència instal·lada de cicles comunals de gas natural i tancar les centrals nuclears; és una errada des del punt de vista de transició energètica», opina.
«No podem substituir una energia baixa en emissions, com és la nuclear, per una alta en emissions, com és el gas natural, que a més, augmenta el preu de l’electricitat i la dependència de l’exterior», insisteix. Considera, fins i tot, que caldria incrementar «una mica més» la producció nuclear. En concret, proposa que al voltant del 30-35% de l’energia elèctrica provingui de la nuclear i el 65-70% restant de les energies renovables.
Per García, l’inconvenient principal de l’energia nuclear és el cost inicial per construir i posar en marxa les centrals, ja que requereix, sosté, una inversió «molt gran». Per aquest motiu, considera que s’ha d’allargar la seva vida més enllà dels 40 anys. «És molt important que els països tinguin una política energètica seria, que no estigui basada en ideologia i que hi hagi un important consens dintre de cada país», ha tancat.
Una data de tancament «acordada»
Des d’Ecologistes en Acció, en canvi, recorden que el calendari de tancament del parc nuclear estatal el va acordar el govern espanyol amb «les mateixes empreses elèctriques». El coordinador d’Energia de l’entitat ambientalista, Eloi Nolla, recorda que aquest «acord voluntari» responia a unes centrals nuclears «envellides» que requerien molta inversió i una producció d’energia atòmica «que ja no els resultava rendible» per l’abaratiment del preu de la llum amb la irrupció al mercat de les renovables.
El coordinador d’Energia de l’entitat ambientalista, Eloi Nolla, defensa que la vida útil de les nuclears no es pot allargar, que les elèctriques pressionen per un preu fix amb l’argument de la rendibilitat i que busquen «guanyar temps» amb la pròrroga d’Almaraz. Autor: ACN
Nolla alerta que ara «el lobby nuclear» busca assegurar un preu fix per quilowatt i una reducció de la taxa per la gestió dels residus nuclears que fa l’empresa pública Enresa, i critica que suposarà que «les despeses de funcionament» les pagarà la ciutadania mentre que beneficis aniran a les empreses elèctriques. En allargar tres anys l’activitat a Almaraz, Nolla hi veu «una estratègia per guanyar temps», esperar un canvi de govern a l’Estat amb algun partit, com el Partit Popular, que defensa polítiques que s’alineen amb les peticions de les propietats de les centrals nuclears. Per als ecologistes, allargar la vida útil de les centrals nuclears és «jugar a la ruleta russa» perquè “o hi ha cap central al món que hagi funcionat més de 50 anys”. «Si en peta una, ens posarem les mans al cap i preguntarem què ha fallat», ha advertit Eloi Nolla, després de recordar els accidents de Txernòbil, Fukushima i Vandellòs I. «Haurà de resar qui sàpiga resar i la resta esperar que no passi res», ha ironitzat.
El coordinador d’Energia d’Ecologistes en Acció ha defensat que el sistema energètic està preparat per substituir la producció nuclear per renovables. Nolla ha assenyalat que la nuclear representa un 20% de l’electricitat estatal i un 9% de l’electricitat mundial – havia arribat a representar un 17%-. A Espanya, les plantes atòmiques han passat de produir la meitat de l’energia al 20%, i a Catalunya han passat del 80% al 50%. «Es veu la davallada i amb les renovables instal·lades es pot produir un 20% més d’electricitat. Ara moltes renovables han de parar quan la xarxa està plena i es perd capacitat de producció anual», ha assegurat Nolla.
Finalment, el portaveu ecologista també ha argumentat que el debat sobre el Magatzem Temporal Centralitzat de residus «està tancat» amb la construcció de magatzems individuals a cada planta, però ha recordat que el projecte per fer un magatzem geològic en profunditat per als residus a partir de 2072 ha quedat pendent de concretar i «s’han llançat pilotes fora».
