La rapitenca Teresa Nogueron ja té una trajectòria consolidada dintre del món de la música clàssica i un peu en el panorama sonor català. Ha participat amb els discs de Carles Cases, Blaumut, Halldor Mar i Caïm Riba, i col·laborat amb artistes nacionals i internacionals com Josep Carreras, J.M.Serrat, Sílvia Pérez Cruz, Andrea Bocelli, Benjamin Clementine, i és fundadora de la formació Sommeliers (quintet femení que ja ha publicat tres discs d’una elegant fusió de clàssica, jazz i pop).
Clarinetista de formació (llicenciada per l’ESMUC i Màster en Interpretació Orquestral per la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Frankfurt), combina una formació clàssica amb una mirada artística oberta i multidisciplinària. Ara, amb tot aquest bagatge, s’estrena com a creadora i ha publicat aquest dijous el seu primer treball en solitari: Vuit.
Per l’artista, i segons s’exposa en la nota de premsa promocional, «és el moment idoni: Aquest disc neix de la necessitat d’expressió. No respon a una idea prèvia ni a una voluntat externa, sinó de voler donar forma a un conjunt de vivències i emocions que demanaven ser dites».
El procés de composició i de treball intern va començar a l’octubre de 2025 i ha estat enregistrat a l’Engruna Estudi entre desembre de 2025 i gener 2026, amb la producció de la mateixa artista i Caïm Riba. La portada del disc inclou un joc gràfic amb el títol, que juga amb V i la B. Tot intencionat, res a l’atzar. Té un origen molt concret: el record del meu avi, conegut com Paco ‘l’Ocho’.
A partir d’aquesta doble lectura de Vuit i Buit, continua el comunicat, «el disc es construeix des de la intimitat, on llenguatge i memòria es creuen. El vuit esdevé més que un número: és símbol de continuïtat, de cicle i de permanència. Aquest joc entre so, significat i record és també una manera de fer present les arrels i d’entendre com les persones que ja no hi són continuen formant part del que som».
El fil conductor del disc és un «recorregut emocional» de vuit temes que «parteix de la pèrdua i avança cap a l’acceptació. Cada peça habita un moment concret d’aquest procés, però totes comparteixen una mateixa voluntat: transformar l’experiència en so i construir un espai on el record, lluny de desaparèixer, esdevé matèria viva». Al disc hi podem escoltar cordes (Guillem Cabré i Marta Pons), metal·lòfons (David Ferrer) vents (Júlia Santos, Marc Monzonis, Giusepe Costa), i un cor infantil (Veus) «que introdueix una dimensió especialment significativa, vinculada a la memòria i la fragilitat».
Tal com explica Nogueron, «les peces han anat apareixent com una manera d’ordenar el que no sempre es pot explicar amb paraules: la pèrdua, la memòria, el record i la transformació que comporta tot plegat. Més que un projecte concebut des de fora, és un recorregut intern que s’ha anat construint de manera orgànica. El disc esdevé així un espai on acabar de deixar anar, però també d’entendre i habitar allò viscut. Una manera de seguir endavant des d’un altre lloc, més conscient, més present i més madur».
La sonoritat del disc es situa en un espai híbrid entre la música contemporània, el llenguatge cinematogràfic i la cançó d’autor, amb una clara voluntat de fugir de les etiquetes tancades. El clarinet, com a eix del projecte, «es combina amb cordes i altres timbres de vent que amplien el paisatge sonor i aporten matisos emocionals a cada peça creant un univers sonor que busca més suggerir que afirmar, on el silenci, l’espai i el detall tenen un paper tan important com la pròpia melodia. Aquesta combinació permet situar el projecte entre la música clàssica actual, les noves músiques i els espais vinculats a la creació interdisciplinària», es recull a la nota.
De moment, ja té dues dates confirmades. Es podrà gaudir en directe aquest estiu al Festival Eufònic (11 de juliol) i a la tardor a la presentació oficial a Barcelona (Casa Elizalde, 23 d’octubre).
