Albert Salvadó és un dels polítics més importants, per pes polític, de les Terres de l’Ebre. Un pes pesant que ha acceptat el repte de recuperar l’alcaldia del seu municipi, la Ràpita, per a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). És el president regional, ha estat tres anys delegat del Govern, i dos com a director de l’IDECE. Actualment, és diputat al Parlament i membre destacat de la direcció nacional. Ens trobem al carrer Sant Francesc, on s’ubica el local del seu partit, també un lloc emblemàtic per ell: “com deia el filòsof Rilke: ‘la veritable pàtria de l’home és la seva infantesa’. Estem al barri del Xicago, al barri del Mollet, i és aquí on vaig passar els primers anys de la meua vida”.
PREGUNTA.- Cap de llista d’ERC a la Ràpita, ja oficialment?
RESPOSTA.- Sí, efectivament. Els companys i companyes han apostat perquè sigue jo qui encapçale el projecte municipal de 2027 aquí a la Ràpita.
P: És el primer candidat que ja es proposa de cara al 2027. Interpreto que la Ràpita ha de ser un objectiu molt important.
R: Per a mi la Ràpita és el més important, i evidentment, és un poble importantíssim per al territori, i per al país.
P: Curiosament, en trobem en un carrer que, en direcció a l’ajuntament, fa costa amunt?
R: Cert. Però la costa amunt, normalment, és més estimulant que la costa avall. Costa avall sap anar tothom; costa amunt, no tants.
P: Quina relació política manté amb l’alcalde Xavier Reverté?
R: Xavier Reverté és una persona que conec de tota la vida. L’aprecio i ens portem bé. Però això no impedeix que tenim maneres radicalment diferents de fer les coses. Sobretot, de pensar en quines fortaleses té la Ràpita i en com fer-les possibles de cara al futur. Jo el que puc garantir és que, el dia que estigui portant l’Ajuntament de la Ràpita, no pensaré en els interessos personals, sinó que pensaré en els interessos del poble.
“És evident que la Ràpita necessita una alternativa… La gent no se sent representada (per l’alcalde)”
P: Per què ha pres la decisió d’encapçalar la llista?
R: És evident que la Ràpita necessita una alternativa al ‘Xapo’. És claríssim, i per molts motius. Hi ha molta gent al poble que és progressista i que entén la funció pública d’una altra manera. La gent no se sent representada pel ‘Xapo’. Gent que en el seu moment va poder votar els Comuns, o gent independentista que va votar Junts, o que és de la CUP, o de la mateixa d’Esquerra Republicana…, tots ells, avui, per les maneres i les formes, no se senten còmodes amb la forma que s’està portant el poble.
Ara natros posem damunt la taula una altra manera de fer les coses, una alternativa claríssima. L’actual alcalde és una persona peculiar. Es presenta sense cap tipus de programa, promet coses que després no fa, i aquí no passa res… Parla d’un hotel a la mar, d’un telefèric, i enganya dient que l’ajuntament està en fallida… És una manera de fer en la qual no m’hi sento gens a gust i estic convençut que mereixem una altra cosa.
Mereixem que no es governi en funció d’interessos particulars, sinó que es pensi en el poble. I en aquest sentit, nosaltres podem oferir una altra forma de fer. Hi ha molta gent en aquest poble de caràcter progressista que pensa que hi ha una altra manera de fer les coses. I el ‘Xapo’ no ho representa. Fins i tot dins del govern municipal estic convençut que també hi ha gent que pensa així.
P: Què vol dir quan es refereix que no actuarà en funció d’interessos particulars?
R: Actualment, està bastant generalitzat parlar de negocis, i no de la Ràpita. És evident… Tots veiem com, per exemple, des del model de festes, fins a altres activitats que es fan ara al poble, acaben morint als mateixos raconets… I clar, hi ha aquella sensació que una part important de l’activitat del govern municipal està pensada amb l’objectiu d’afavorir interessos que són particulars de l’alcalde.
“El tema no va de partits polítics (ERC-PSC). Si els projectes són bons per a la gent, ens tindran al costat. I, si no, al davant”
P: Recuperar l’alcaldia és una directriu de la direcció nacional?
R: L’única motivació que tinc és pensar en la Ràpita, pensar en el poble i en la seua gent. Contribuir a fer que els rapitencs i les rapitenques visquen millor. Qui em coneix, ho sap: en cap cas estic prioritzant polítiques de partit. Busco convertir la Ràpita en un poble millor, on la gent pugui ser més feliç i progressar.
P: ERC va fer president a Salvador Illa per l’acord d’investidura; i actualment, per aturar l’extrema dreta calen acords entre forces progressistes. Aquesta dicotomia, com l’adapta a la seva estratègia política?
R: Jo crec que no va de partits. En l’àmbit de Catalunya, amb el PSC, en tots els projectes que siguin bons per a la gent, ens tindran al costat. I aquí a la Ràpita, igual. Si algú es pensa que de manera sistemàtica jo aniré en contra, s’equivoca. No vaig per aquí, ni de bon tros. En totes aquelles coses que entenguéssem que són bones per a la Ràpita, natros estarem al costat. I el mateix per a Catalunya. És totalment compatible perquè el tema va d’intentar millorar la vida de la gent. En projectes que siguin bons, estarem al costat, a tot arreu; però si els projectes no són bons, ens tindran al davant.
P: Falta més un any i mig per a les eleccions, molt temps encara…
R: Hem planificat parlar amb molta gent els pròxims mesos. Cal identificar quines necessitats tenen. Crec que la vida i el dinamisme d’un poble està molt marcat per les entitats i les associacions perquè són gent que treballa tota la vida pels altres, i és important que l’ajuntament els done suport de manera decidida.
M’agradarà veure quines són les seues necessitats, si estan bé, si cal fer alguna cosa, i poder ser l’ajuda per anar incorporant totes aquestes mancances, per convertir-les en fortaleses. A la Ràpita hi ha gent molt bona, molt talent, i hem d’intentar des de l’ajuntament aquesta gent pugui fer la Ràpita millor. Al final no es tracta d’aterrar en propostes estrella; sinó al contrari, fer feina de carrer, parlar directament amb la gent i ser-los útils.
P: El detecto molt crític amb l’actual alcalde?
R: Fa més de dos anys que no es parla de la Ràpita, sinó que es parla de l’alcalde. I crec que això és un molt mal indicador perquè, al final, el que vol dir és que la prioritat és l’alcalde i no la població. Això s’ha de capgirar perquè la prioritat és la Ràpita.
“(Respecte a la plaça 1 d’Octubre) En lloc de respectar-ho, el que fa és criticar la gent que va anar a votar, i acaba defensant la gent que ens va pegar. El món al revés”
P: El govern municipal valorava si canviar el nom a la Plaça 1 d’Octubre, un tema especialment sensible pel que va passar fa vuit anys. Quina opinió té?
R: Què és una renúncia a la nostra essència. Ens estem espanyolitzant. Si avui vas pel poble costa moltíssim trobar una bandera catalana. Tenim un alcalde que, evidentment, l’1 d’Octubre no estava, i això no és notícia perquè és habitual. Però ara, en lloc de valorar a tota la gent, encara que sigui només per respecte als que van participar d’un exercici democràtic, en lloc de respectar-ho, el que fa és criticar aquell acte de democràcia. I acaba defensant la gent que ens va pegar. El món al revés. Evidentment, jo represento una manera radicalment contrària de veure estes coses.
P: I ho diu vostè, qui encara no s’ha pogut beneficiar de la llei d’amnistia. Com ho porta?
R: Em sento molt acompanyat per moltíssima gent del poble que et fa saber que està al teu costat, no només del partit, sinó de pràcticament tot arreu. Tota aquella gent demòcrata que va fer sentir el seu suport. És un al·licient imprescindible per portar-ho en la més gran de les dignitats possibles.
P: Valorem la feina que ha fet el seu grup municipal a l’oposició els últims dos anys.
R: En primer lloc, vull reconèixer tota la feinada que fan les quatre regidores d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament, en un moment que no és senzill. Estan aguantant, per part de l’alcalde, formes al ple municipal que són impròpies d’un poble com la Ràpita. No les havíem vist mai. Les faltes de respecte sistemàtiques. I no es falta el respecte a quatre regidores, sinó que es falta al respecte a 1.417 rapitenques i rapitencs que fa dos anys vam confiar en elles per a les eleccions municipals. M’agradaria que els plens tinguessin un altre ambient. Seria més bo, no només per al mateix funcionament de l’ajuntament, sinó perquè és allò que es mereix un poble com la Ràpita.
P: A partir d’ara, potser l’oposició s’endurirà?
R: No. Nosaltres estem aquí per a fer propostes, no estem aquí per anar en contra de ningú. Intentarem sempre ser conseqüents en el que pensem, però fugirem d’estils sistemàtics d’anar en contra d’algú o d’alguna cosa. I, evidentment, a partir d’ara haurem de treballar encara molt més coordinats per plantejar, d’aquí al 2027, un projecte propi, que es pugui reconèixer perfectament, d’alternativa a l’actual govern municipal.
“Dedicació exclusiva? Això què l’alcalde no està mai al poble, en moments clau, no s’havia vist mai! És un tema que no es pot normalitzar”
P: Si arriba a ser alcalde es comprometrà a dedicar-s’hi de forma exclusiva?
R: (riu) L’actual alcalde va dir que faria d’alcalde del poble els 365 dies de l’any, i això, com moltes altres coses, no ho ha complit. Ens trobem que cau la pedra de la Torreta a l’institut i l’alcalde està fora. I quan els pescadors i mariners del poble tenen problemes greus de subsistència, i es fan manifestacions de suport, l’alcalde està fora. Vas veient que en moments que són claus per al poble, l’alcalde no està. Això no s’havia vist mai! I és un tema que no es pot normalitzar!
P: Com a diputat sap dels problemes greus del sector de la pesca. Es pot fer alguna cosa més?
R: Ja ho estem fent, també des del Congrés i el Senat. Des de fa anys estem portant endavant una bateria d’iniciatives parlamentàries per protegir els nostres mariners perquè és evident la visió de Brussel·les és apostar per les grans empreses. Sembla que vulguin acabar amb la flota de pesca litoral del Mediterrani.
El que no podem fer és blanquejar Brussel·les. Ni blanquejar Madrid, perquè també és el govern socialista qui t’acaba repartint els diners de pesca a la flota mediterrània. És el govern socialista de Madrid qui també t’acaba restringint els dies de pesca que fan que l’activitat pesquera acabi no sent rendible.
Apostem per la flota de litoral com hem tingut tota la vida, i perquè la Ràpita continuï sent el port de referència a Catalunya. El mariner s’ha de poder guanyar la vida i no es guanyarà la vida si, com a mínim, no pot anar al mar 180 dies l’any. Necessitem que ningú blanquegi les mesures del govern socialista de Madrid, i jo no he sentit cap queixa apuntant cap als diferents governs socialistes per part de l’actual govern municipal.
P: Hi ha diverses forces polítiques i és improbable una majoria absoluta. Com veu el mapa polític local?
R: El veig molt clar: o el ‘Xapo’ o natros. No hi ha res més. Totes les altres forces polítiques estan fagocitades per l’estil del ‘Xapo’. Allà no sents ningú que obri la boca. Personalment, fins i tot és decebedor el paper d’una força política que està a l’oposició, el partit de Pedro Hernández, que ha renunciat a fer d’oposició i a fiscalitzar el govern. Abans de cada ple, queden el ‘Xapo’ i Pedro Hernández, i planifiquen el ple; i Pedro Hernández s’hi deixa. Es deixa utilitzar per fer d’oposició a un govern que ja fa tres anys que no hi és. I el resultat és que avui al ple de la Ràpita no es parla de futur, sinó que es parla de passat, i això és demolidor perquè un poble prosperi.
“El PSC és una marca devaluada…, i és lògic que busquin marques blanques. Si al final es diuen ‘Enlairem’, serà el PSC d’amagat”
P: El PSC a la Ràpita anirà amb la seua marca, o serà en la nova marca ‘Enlairem’ de la que tant es parla?
R: A veure, que el PSC és una marca que està devaluada. Ábalos, Koldo, Santos Cerdán… Estan intentant gestionar tota una onada de corrupció que els està esquitxant de manera molt important, i és lògic que el PSC busqui una marca blanca. A més, tots sabem que ni el govern socialista de la Generalitat, ni el govern socialista de Madrid, històricament, han tractat bé el delta. Ha fet falta que entri d’ERC al govern de la Generalitat perquè, en un període de només tres anys, el delta hagi tingut una estratègia per defensar-lo. Per protegir-lo, per exemple, davant del Glòria. Perquè cal recordar que ja fa cinc anys del Glòria i el govern socialista de Madrid encara no ha mogut ni un dit per protegir el delta. Davant d’això, és normal que el PSC busqui marques blanques, per blanquejar-se i sortir com una altra cosa. Al final, si és Enlairem, serà el PSC d’amagat.
P: L’Estratègia Delta’, de la qual parlava l’anterior Govern de la Generalitat, continua vigent?
R: Des del Parlament m’estic fent un fart de treballar perquè d’una vegada per totes es porti a terme la gran aportació d’arena per protegir el Trabucador de futurs Glòria. Poder estar en llocs on es prenen decisions serveix per a això; o també es pot optar per fer seguidisme i blanquejar els altres. La meua opció és utilitzar aquests llocs per a estirar projectes que estic convençut que suposen un abans i un després per a la població.
Però també amb la Diputació de Tarragona, i d’acord amb la seva presidenta, Noemí Llauradó. Hi ha un projecte complicat com és la carretera del Poblet (Poble Nou del delta), on a vegades em trobo una mica massa sol. I la carretera del Poblet, de manera imminent, serà una realitat. I serà una realitat perquè n’hi ha alguns que no parem d’anar estirant. Perquè els grans projectes ho requereixen. Ara parlarem de consens, els grans projectes que de requereixen consens i de perseverança. Però la carretera del Poblet serà una realitat per la nostra perseverança.
