Hi ha festes tradicionals que es transmeten de generació en generació, que fan que es creï una identitat pròpia al lloc on se celebren.
Us en parlaré d’una, fins fa poc desconeguda fora d’Andalusia, i dic fins poc perquè des de fa uns anys se celebren a diferents zones de la geografia espanyola. És genuïna de Jerez de la Frontera (ciutat que em va acollir, ara fa fa 20 anys) i que se celebra cada any per Nadal “La Zambomba”, que data de finals del segle XVIII.
D’antany, el dia de la nit de Nadal als barris majoritàriament gitanos com San Miguel i Santiago, els veïns es reunien als patis, on al voltant d’una foguera cantaven i ballaven al so de les Zambombes i altres instruments addicionals (caixa, pandereta, guitarra, l’ampolla d’anís) les nadales adaptades a l’art flamenc que els caracteritza, amb una ortografia molt creativa.
L’acompanyaven com no, amb els dolços casolans tradicionals nadalencs, el “pestiño” per excel·lència que segueix sent el típic d’aquestes festes, d’origen àrab elaborat amb pocs ingredients, però tots molt contundents, i per pair-los mai no faltaven unes copetes de vi dels cellers de xerès, i anís.
En l’actualitat la Zambomba, també ha evolucionat però sense perdre la seva essència inicial, es conserven algunes de les tradicions, però han passat dels patis de veïns, al centre de la ciutat, als cellers, els tabancs, penyes, germandats, cosa que implica una massificació amb milers de visitants tant nacionals com internacionals cada any. De fet, a l’any 2015 va ser declarada Bé d’Interès Cultural per la Junta d’Andalusia.
També s’ha convertit en una experiència gastronòmica extraordinària, on es degusten els plats típics de la terra, d’entrants mai no poden faltar el formatge i el pernil, per seguir amb una Berza Jerezana, un Menudo (cigrons amb tripes), o una sopa de Tomàquet (com podreu veure, tot plats de cullera) i de postres, els “pestiños” , polvorons, roscos, i com no el turró. I per pair-los ho reguem amb els vins dels Cellers de Jerez.
I per amenitzar la festa, els veïns que es reunien als patis, han deixat pas als grups flamencs que conviden els assistents a participar amb els cants i els balls.
No deixa de ser un repte conservar el seu esperit llegendari, davant de la massificació actual. Per això, des de les institucions culturals, juntament amb l’Ajuntament de Jerez, són indispensables per sostenir la legitimitat i comprometre’s les noves generacions a seguir amb aquesta solemne festa Nadalenca, que és una barreja de passió, flamenc i harmonia.
Tot un tresor cultural que il·lumina els Nadals de Jerez any rere any.
