A les Terres de l’Ebre no ens afecta directament, però sí que ens afecta globalment. En relació a l’ampliació de l’aeroport del Prat, adjunto unes línies per mostrar la meua preocupació sobre la continuïtat del model socioeconòmic actual, que no veu la necessitat de protegir l’entorn justificant la inversió, l’arribada de 80 milions de persones anuals en vols internacionals, noves construccions, més recursos, més aigua disponible, més de tot…
Personalment, no sé si compensa la inversió de tants de milions d’euros per allargar la pista de l’aeroport fins a la voreta mateix de la Ricarda, allí on el senill i les canyes es trobellant al ritme del vent i els ànecs i fotges piquen el llapó de la reserva del patrimoni natural. Les decisions polítiques poc respectuoses amb l’entorn sempre hi trobaran una frase per a justificar millores per a la gent d’aquí i les que vindran amb l’efecte crida.
La nova infraestructura vol guanyar capacitat operativa i convertir-se en un hub intercontinental, no veig per cap lloc que considere en absolut les repercussions sobre el canvi climàtic: més avions, més població en moviment, més internacionalització, més economia, més de tot,…
Quasi es pot constatar que una gran majoria de gestors actuals, grans i joves, porten a l’ADN l’aminoàcid “creixement”
Els partits polítics, com és evident, no es posen d’acord, fins hi tot membres destacats d’un mateix govern. Alguns municipis propers també s’han manifestat en contra. Continuen havent sentències polítiques que hem de començar a canviar el model socioeconòmic, però com és evident tampoc no queda clar cap a on es vol caminar. En realitat sembla, aparenta, quasi es pot constatar que una gran majoria de gestors actuals, grans i joves, porten a l’ADN l’aminoàcid “creixement”. En conseqüència, el patrimoni natural se’l passen per l’engonal igual que ho van fer quan es va platejar desviar el riu Llobregat. Des de 1968 i anys posteriors, amb anades i vingudes de projectes i postures polítiques, a vegades contradictòries, es va arribar a principis del s. XXI quan el tripartit ho va inaugurar.
En fi, cap novetat en possibles canvis socioeconòmics a curt i mitjà termini, tot continuarà igual. Però, estiguem atents, als esdeveniments. Qui sap si amb el temps el Llobregat acabarà desembocant prop de Gavà o potser més al sud?
Alvaro Arasa Tuliesa
Geòleg
