Fa gairebé deu anys, el meu soci a Filmnòmades i jo vam presentar dos projectes de territori a Joan Aregio, que en aquell moment ocupava un càrrec rellevant a la Generalitat de Catalunya. Un era el festival Terres, que avui és una realitat consolidada: un festival de cinema turístic que promou el turisme sostenible i atrau produccions de tot el món a les Terres de l’Ebre, convertint Tortosa, per uns dies, en epicentre internacional del sector.
L’altre projecte era la creació d’una Film Commission per a les Terres de l’Ebre. També li va semblar una bona idea, però ens van dir que aquest tipus d’iniciativa havia de ser liderada per l’administració pública, i que el nostre model mixt públic-privat no era l’adequat. Ho vam acceptar, i vam deixar que l’administració en portés les regnes. Però, a dia d’avui, gairebé una dècada després, seguim sense Film Commission.
I per què en parlo ara? Perquè estic produint un vídeo de promoció gastronòmica i turística i la tramitació dels permisos ha estat un autèntic laberint. Cada administració i cada propietari privat tenen els seus processos, requisits i tempos. Malgrat la bona voluntat de tothom, la manca de coordinació complica molt la feina. Si jo fos una productora de fora, sense cap vincle amb el territori, probablement ja hauria decidit rodar en un altre lloc.
També he de dir que aquesta experiència m’ha permès retrobar-me amb els paisatges de les Terres de l’Ebre. L’equip no parava de dir: “Quin lloc més bonic!”, “Això és espectacular!”, “Preciós!”. Aquells dies el meu ego ebrenc estava a tope. I la veritat és que sí, tenim un territori preciós, poc poblat, amb una costa magnífica i una orografia singular que el fa únic.
Una Film Commission no és només un facilitador administratiu. És també una eina potent de dinamització econòmica i territorial. Serveix per atreure filmacions que després apareixen en pel·lícules, sèries i anuncis arreu del món. Això genera interès pel territori, el posa al mapa i contribueix a fer créixer el nombre de visitants. En un país com el nostre, on el turisme és un dels grans motors econòmics, això és fonamental.
Les filmacions poden deixar centenars de milers, fins i tot milions d’euros, en un territori
Fa un any vaig veure que es rodava una pel·lícula espanyola a Tortosa. La meva sorpresa —i indignació— va ser comprovar que hi havia personal de la Film Commission de València gestionant-ho. No sé on van dormir o menjar, però coneixent el funcionament del sector, és molt probable que molts serveis —allotjament, càtering, logística— vinguessin també de València. Una Film Commission pròpia hauria d’assegurar que els proveïdors locals participin en aquestes produccions: des de càtering i allotjament fins a tècnics, actors, lloguer d’equipaments i més.
Les filmacions poden deixar centenars de milers, fins i tot milions d’euros, en un territori. Per això, crec sincerament que una Film Commission per a les Terres de l’Ebre no és només una bona idea: és una urgència estratègica.
