(Article de Reusdigital.cat)
Aquest diumenge 25 de maig, a dos quarts de 7 de la tarda, a l’Orfeó Reusenc i organitzat per Bravium Teatre, acollirà un concert molt especial: un homenatge a Ovidi Montllor impulsat per Arturo Gaya, integrant del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Es tracta d’un espectacle que forma part d’un projecte anomenat ‘De part dels bons’ iniciat ara fa setze anys, amb la voluntat de reivindicar la figura de l’Ovidi Montllor i preservar-ne la memòria artística i política.
“L’Ovidi era dels nostres”, expressa Artur Gaya, recordant una senyora gran que va conèixer emocionada al final d’un concert a València. Aquesta senzillesa i proximitat, diu, són el que més el van motivar a engegar un projecte que ja dura més d’una dècada. “No podia ser que, amb pocs anys de la mort del dictador, hi hagués joves que no sabessin qui era una figura tan clau en la recuperació de les llibertats com l’Ovidi”, afirma.
El concert vol mostrar les tres grans aportacions de Montllor a la cançó: la manera directa i irònica de comunicar-se amb el públic, la musicalització de grans poetes catalans com Vicent Andrés Estellés o Joan Salvat-Papasseit, i la incorporació de la música tradicional valenciana al seu repertori, amb gèneres com el fandango o el cant de batre.
La selecció de cançons inclou temes emblemàtics com “Homenatge a Teresa”, “La samarreta” i altres peces vinculades a la seva militància política. També s’hi interpretarà alguna cançó inèdita, recuperada de l’àlbum que Montllor no va poder arribar a enregistrar abans de morir.
L’acompanyament musical serà fidel a l’estil de Montllor: guitarra (Sergi Trenzano) i contrabaix (Kike Pellicer), amb una escenografia mínima que vol apropar el públic a l’essència de l’artista alcoià, tant als que ja el coneixien com a aquells que el descobriran per primer cop.
Més enllà daquest l’homenatge a l’Ovidi, Arturo Gaya ha recordat altres figures que porta “a l’equipatge”, com Pete Seeger, referent de la cançó com a eina de transformació social. “Tota revolució té la seva banda sonora”, afirma, reivindicant el paper de la música en les grans causes socials, com la lluita contra el franquisme o la defensa del riu Ebre.
Arturo Gaya també denuncia la invisibilització que pateixen molts artistes catalans fora dels grans aparadors mediàtics. “Hi ha molta més música a Catalunya que Eurovisió o Operación Triunfo”, ha dit, destacant el paper dels projectes petits i compromesos que es fan arreu del territori.
Aquest espectacle, com tot el que ha fet fins ara Arturo Gaya en solitari o amb Quico el Célio, continua fidel a una idea molt clara: fer servir la música per explicar qui som i per què lluitem.
