El Retaule de Sant Josep torna a lluir com el primer dia a la Catedral de Tortosa després de culminat el procés de restauració in situ dut a terme pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del 6 de gener al 28 de març d’enguany. L’actuació, segons s’ha detallat aquest matí en roda de premsa per part dels responsables catedralicis i del Bisbat de Tortosa, ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura i una aportació de la Diputació de Tarragona. En total les dues administracions han sufragat gairebé la meitat del cost total, al voltant dels 96.000 euros. I el resultat salta a la vista. Perquè l’obra ha rejovenit sent, com és, un dels retaules barrocs més notables del temple. Va ser encarregat l’any 1727 i presenta una gran riquesa en els relleus i daurats, combinant les escenes pintades amb imatges escultòriques exemptes d’un dinamisme destacable.
Així, la seva morfologia és producte d’un muntatge que reuneix, en una mateixa estructura de fusta de pi, peces de diferents procedències, èpoques, estils i autors, provinents de la mateixa catedral, tal com delaten unes etiquetes trobades en algunes de les escultures del registre superior. Als carrers laterals i a l’àtic sobresurten cinc pintures sobre fusta, atribuïdes a Blai Guiu i datades el 1525, que són una de les mostres més reeixides del primer Renaixement a les Terres de l’Ebre. Representen escenes narratives de glorificació de la Mare de Déu i estan emmarcades per elements arquitectònics, un variat repertori decoratiu i talles de fusta policromada plenament barroques que mostren un moviment notable. Provenen del retaule de la Mare de Déu, encarregat al pintor per Elionor de Garret, germana i marmessora del canonge Esteve de Garret, per a la capella de l’Assumpció dels Garret, ubicada a la catedral.
La policromia del conjunt mostra una gran riquesa decorativa, amb una sèrie de recursos i tècniques artístiques pròpies dels segles XVI, XVII i XVIII. Les tècniques pictòriques predominants són al tremp, a l’ou i a l’oli. La dauradura és abundant però hi trobem una gran diversitat d’acabats, des del brunyit fins l’or matat o bronzejat, i des de l’estofat fins a l’esgrafiat. També hi ha colradures, és a dir, l’ús de pa metàl·lic d’estany o plata amb vernís acolorit al damunt.
L’única peça que escapa d’aquesta uniformitat del suport de fusta és la representació bidimensional de Sant Josep amb el Nen, atribuïda a Viladomat i de qualitat remarcable. La pintura a l’oli sobre tela fou doblegada, reduïda i muntada en un bastidor octogonal per encasellar-la a la part central superior del cos principal del retaule. Aquesta pintura que originalment era de dimensions considerables i que procedia també d’alguna capella de la Catedral de Tortosa, es va traslladar a la sagristia el 1992 i més tard al museu de la catedral, després d’un procés de conservació-restauració gràcies al qual es va recobrar el format rectangular de la composició originària. En el retaule, la pintura sobre tela fou substituïda per una reproducció fotogràfica, retirada en aquesta restauració perquè els colors s’havien degradat. Ara s’hi ha col·locat una reproducció fidel realitzada amb la tècnica del paper gel que garanteix una conservació de llarga durada.
Dolent estat de conservació
L’estat de conservació del Retaule es podia qualificar de dolent abans d’iniciar el procés de conservació-restauració. Es va prioritzar una intervenció de conservació curativa per fixar les capes de preparació i pictòrica en perill de despreniment, la desinsectació del suport de fusta del retaule, la neteja superficial de pols i brutícia i la remoció dels materials de superfície envellits i oxidats. Des de la darrera intervenció de 1992, al retaule no se li havia tornat a realitzar cap actuació de conservació, fet que ha afavorit els processos de degradació mencionats.
