‘Parlaments d’aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives’ ha obert aquest dijous les seves portes a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. El projecte català escollit per l’Institut Ramon Llull reivindica un futur sostenible i que reflexiona sobre el paper de l’aigua en la seva configuració. A partir d’un procés de discussió i debat amb diferents experts de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, la proposta investiga el paper fonamental d’aquest recurs i reimagina l’arquitectura com a pràctica col·laborativa que reflecteix la interdependència entre humans i sistemes hídrics. “És un projecte que vol arribar a tothom”, sosté l’arquitecta deltebrenca Eva Franch, que signa la instal·lació conjuntament amb Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
Mitjançant l’arquitectura, el projecte aborda l’estudi de les relacions codependents entre humans i no humans i els sistemes hídrics sobre els quals se sustenten, per proposar escenaris de futur esperançadors. En una entrevista a l’ACN, Franch posa el focus en la importància de l’aigua, recordant que en l’actualitat “és un dels grans conflictes”.
“Dins de l’arquitectura hi ha molt pocs esdeveniments que tenen la capacitat de generar un discurs, una influència o un debat sobre què és allò que és important posar al centre de la nostra disciplina”, insisteix. Per això, remarca que és cabdal poder parlar d’un tema de forma “transversal”, posant l’accent en l'”ecologia” i també en les “qüestions socials”.
‘Parlaments d’aigua: arquitectures ecosocials projectives’ explora com els rierols, deltes, embassaments i aiguamolls configuren també els paisatges culturals, les tradicions i els ecosistemes en el context català, valencià i balear, alhora que afronta els reptes ecològics globals. Per fer-ho, els tres arquitectes fan ús d’un procés de discussió i debat amb experts en diferents territoris.
“Vam parlar amb tots ells sobre quins eren els conflictes que hi havia al territori i que eren importants d’articular”, relata Franch, “aquests punts de trobada van servir per identificar espais d’intervenció i de creació artística, i també per reivindicar pràctiques que creiem que serien importants de dur a terme i generar noves maneres d’entendre la nostra relació amb la societat, amb l’aigua i amb nosaltres mateixos”.
L’arquitecta Eva Franch parla sobre diferents aspectes de la seva instal·lació ‘Parlaments d’aigua’, que presenta amb Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. Autora: Eli Don
Els diferents elements que estructuren el projecte
El projecte s’estructura a partir de quatre elements. Un d’ells són els Laboratoris de futur, que incorporen més d’un centenar de veus locals. En els darrers sis mesos les comissàries han col·laborat amb institucions culturals de tot el territori a través de diferents institucions culturals. Aquestes sessions han comptat amb la participació de científics, artistes, agricultors i activistes i fan valdre el coneixement local per imaginar estratègies innovadores que ajudin a afrontar un futur inevitablement condicionat pel canvi climàtic.
Un altre dels eixos centrals de la proposta de Franch, Luzárraga i Muiño és la mateixa instal·lació, que es divideix en dues àrees. La primera presenta diverses peces audiovisuals curtes que il·lustren el treball d’investigació del projecte. La segona exposa una col·lecció de prototips especulatius i instal·lacions, les arquitectures projectives, sota una estructura de teixit tensada però fluida. La instal·lació s’acompanya de cicles de boira i suports audiovisuals, oferint – segons Franch – “una experiència sensorial en un espai poètic de diàleg i acció”.
Pel que fa a la tercera pota del projecte, inclou una publicació que duu per títol ‘100 paraules per a l’aigua: un vocabulari’ i que recull més de 100 nous termes relacionats amb l’aigua proposats i definits per col·laboradors d’arreu del món com Stacy Alaimo, Markus Bader, Chan Carson, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Sana Frini, Macarena Gomez-Barris, Samia Henni, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Matsipa Mpho, Marina Otero, Albena Yaneva i Liam Young, entre d’altres.
Finalment, la darrera aposta és l’Atles, un repositori en línia, actualitzat a través d’una crida oberta, que documenta les interaccions de l’arquitectura, la cultura i l’ecologia amb l’aigua a escala local i planetària.
“Cadascuna de les reflexions que fem té una instal·lació aquí, i creiem que aquest és una mica el paper de l’arquitecte, el de mediador”, afirma. També considera que la seva contribució a la Biennal és “diversa” i que posa en relleu una manera molt concreta d’entendre l’arquitectura. “El que fem és contribuir a una manera de fer, de ser i d’entendre la feina no només com una via per construir edificis, sinó també processos”, detalla.
Per això era “clau” fer un projecte amb un llenguatge “planer” i “entenedor” que convidi els visitants a actuar i indagar sobre altres projectes. “A vegades les Biennals, tant d’art com d’arquitectura, parlen llenguatges molt abstractes, però aquesta és una instal·lació que realment vol arribar a tothom”, conclou.
Un cop acabi el seu pas per Venècia, ‘Parlaments d’aigua’ formarà part de la capitalitat mundial de l’arquitectura de Barcelona l’any 2026 i com a part del Congrés Internacional de l’Arquitectura. “Estarà instal·lada i visitable, però el que realment volem és continuar tenint aquestes converses al llarg del territori, nosaltres estem oberts a institucions i col·lectius que vulguin continuar en aquests processos”, insisteix Franch.
“Espectacular” representació catalana a la Biennal
El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, assegura en declaracions a l’ACN que la Biennal d’enguany presenta una “espectacular” representació catalana, present en diferents espais. “Hi ha estudis seleccionats a l’exposició oficial de Carlo Ratti, d’altres presents al pavelló d’Espanya i també aquí, que tenim el projecte impulsat per l’Institut Ramon Llull”, detalla. En aquest sentit, Almeda parla d’una arquitectura que “sempre està a l’avantguarda” i que és tota una referència en “l’àmbit internacional”.
“En l’imaginari actual la Biennal encara és un referent i ara mateix tenim aquí la intel·ligència col·lectiva en l’àmbit de l’arquitectura”, recorda, “i aquests llenguatges, materials prototips i materials han de servir per resoldre els grans reptes actuals”. De fet, conclou que en el cas de ‘Parlaments d’aigua’, el projecte ha ajudat a “identificar problemes i conflictes concrets” que “ens afecten com a país” i que necessiten solucions que poden arribar de la mà de “diferents comunitats”.