Les comarques de l’antiga ilercavònia són la perifèria de l’actual Espanya de les Autonomies. Les Terres de l’Ebre la perifèria sud de Catalunya; el Maestrat la perifèria nord del País Valencià; i el Matarranya la perifèria oriental de l’Aragó. Gran encert dels promotors dels premis perifèrics apostant per recuperar aquesta realitat històrica i promoure una cultura comuna compartida.
Durant molt de temps la diòcesi de Tortosa fou qui mantingué viva la realitat del territori heretat des de feia més de dos mil anys. Malauradament fa setanta anys van arribar els desmembraments, especialment dolorosos per la pèrdua de l’arxiprestat de Calaceit, amb Queretes, Lledó i Arenys (1955) ja que la plana de Castelló (1960) feia segles que havia trencat la sintonia amb Tortosa i derivat cap a València malgrat que la cúpula de la cúria procedia d’aquelles comarques d’on eren la major part dels capellans.
A mes de l’àmbit religiós els lligams de la societat civil eren importants. El banc de Tortosa (1881-1951), fins la seva integració al Banc Central donava cobertura a bona part del municipis del Maestrat amb sucursals obertes a Albocacer, Alcalà, Sant Mateu, Vinaròs i Benicarló. També la Clínica L’Aliança (1945) tenia un consultori clínic obert a Vinaròs i concertada assistència sanitària a 23 pobles del nord valencià i 15 del Matarranya. Encara avui hi ha pacients que acudeixen a ser atesos a la Clínica Terres de l’Ebre propietat de l’ajuntament de Tortosa.
El maig de 1964, es reunien al castell de Peníscola alcaldes, representants de la pagesia, cooperatives i comunitats de regants de la regió de Tortosa i el Baix Maestrat per demanar la creació de nous regadius, amb aigua de l’Ebre, a l’amplia zona a vora i vora del riu Sénia. L’avantprojecte de canal Xerta-Calig (1969) contemplava el transvasament de 180 Hm3/any, uns 6 m3/seg, mitjançant un aqüeducte a cel obert de 72 quilòmetres (49 al Baix Ebre i Montsià i 23 al Baix Maestrat). Després d’algunes correccions, es va aprovar l’obra (1972) amb un sostre de 22.000 hectàrees de regadiu. A finals dels setanta es va decidir que el canal arribes fins a Sagunt per bastir la planta siderúrgica en construcció el que suposava trencar la proposta inicial de limitar el projecte al Baix Maestrat. Tot i l’inici de les obres la iniciativa va fracassar i en arribar les fronteres autonòmiques queda en un projecte de canal Xerta-riu Senia encara inacabat
A tot això, a finals del anys seixanta i principis dels setanta del segle passat el moviment de joves cristians del bisbat de Tortosa de la mà del capellà Josep Gonell i els dirigents Jaume Antic, Joan Antolí, Isabel Ferre, Joan Miquel Turu i Dolors Soriano, entre altres, van encendre la flama del compromís social i religiós sota el paraigües de l’església diocesana, des de Guiamets i Marçà pel nord a Peníscola i Morella pel sud. La integració en un treball compromès i compartit fou el senyal que la consciència territorial continuava viva; va durar prop de deu anys amb concentracions massives a ermites de Vinaròs, Traiguera, Ulldecona i altres arribant a mobilitzar dos milers de nois i noies d’un canto i altre del riu Sénia. El 1977, en el marc del Congrés de Cultura Catalana, es reclamaria el reconeixement de Tortosa com a cruïlla dels països catalans, en especial el nord valencià i el sud del Principat. Anys després (2003), es crearia la Taula del Senia integrada per 27 municipis al llarg del riu que no vol ser frontera si no costura: l’any següent esdevindria una Mancomunitat per promoure la defensa dels interessos comuns d’aquest amplia territori, maltractat per la imposició de la divisió provincial
Més enllà del marc col·lectiu i les iniciatives associatives al llarg dels anys, els habitants d’aquest territori han estat sempre relacionats per lligams personals de pertinença a l’àmbit històric compartit. Així s’explica la consciència figures com els vinarossencs Carles Santos i Garcia Julve, el morellà Ximo Puig i els Milian, el tio i sacerdot Milian Boix i el polític Milian Mestre, amb el que vaig coincidir allotjat-me a casa seva al carrera major de Morella, quan anava a reunions de les joventuts cristianes. També el mequinensà Jesús Moncada, o el matarranyenc Desideri Lombarte. Tots ells sempre consideraren Tortosa i les terres de l’Ebre com a quelcom propi més enllà de les fronteres provincials. L’actual iniciativa nascuda de la confluència entre Ebredigital.cat i Comarquesnord.cat per al reconeixement public de persones, empreses i institucions del territori obren un horitzó de col·laboració entre les set comarques de l’antic territori ilercavó que reclamen un futur amb més protagonisme.
Josep Bayerri Raga
