La indústria, després de dècades en clar declivi, torna a cobrar protagonisme en l’economia espanyola i europea. Ho va dir Jordi García Brustenga, director General d’Estratègia Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa, en la visita que va fer aquesta setmana a les nostres comarques i en la que vaig tenir el plaer d’acompanyar-li. Tot va començar a canviar durant la Covid, quan Europa es va adonar, de la pitjor de les maneres, el negligent que havia estat a l’hora de mantenir la seva sobirania industrial. De sobte vam descobrir que en tot el continent, el continent que va ser el bressol de la revolució industrial, mancàvem de les empreses necessàries per a fabricar una cosa tan senzilla com una simple mascareta. Millor no calcular la quantitat de vides que es podrien haver salvat d’haver disposat des del principi de l’epidèmia, d’un element sanitari tan simple com essencial.
I hem de donar gràcies al fet que Donald Trump era en 2020 encara un aprenent de dictador i el seu primer mandat estava a punt d’acabar. En un món com l’actual, amb els Estats Units intentant tornar al proteccionisme comercial propi del segle XIX i cada vegada més països governats per l’extrema dreta negacionista, l’hecatombe hagués estat exponencialment major. Però de savis és aprendre dels errors i Europa, tot i l’avanç dels extremismes, sembla ara més sàvia que al principi de la dècada. I dins d’Europa, Espanya s’està destacant com un alumne avançat.
Jordi García ho va dir amb rotunda claredat, davant una bona representació d’empresaris de les nostres comarques, en la seva visita del passat dimarts: «El Govern aposta amb tota la seva energia per la reindustrialització d’Espanya». I l’eina que resulta imprescindible per a complir aquest objectiu és la nova llei d’Indústria, que està ja en la seva fase final de redacció. L’anterior llei data de 1992, quan internet era poc més que una promesa de futur i ningú era capaç d’imaginar la revolució que anava a venir amb els mòbils i, moltíssim menys, amb la intel·ligència artificial. La nova llei d’Indústria arriba en el millor moment possible i serà la primera d’Europa que tindrà en compte no sols els avanços científics i tecnològics que estan transformant el món, sinó també els riscos i amenaces d’una geopolítica que poc té a veure amb la que ha regit el planeta des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
Encara que el viatge estava organitzat des de molt abans, no és casualitat que Pedro Sánchez hagi estat el primer mandatari occidental a visitar la Xina des de l’inici de la Guerra dels Aranzels. Amb un altre govern a Espanya, no tinc el mínim dubte que la trobada s’hagués suspès i el nostre país hagués perdut una oportunitat única de liderar la nova política europea. Una nova política que advoca no pel proteccionisme, però sí per la sobirania i la independència econòmica. Per un món en el qual existeixi el lliure comerç, però on cada àrea mundial sigui capaç de subsistir per si mateixa.
Per a aconseguir aquestes metes, la nova llei d’indústria posa l’accent principalment en l’educació. Hem d’aconseguir que els nostres joves tornin a creure en l’economia real. Faran falta, ja fan falta, molts tècnics i treballadors especialitzats i Catalunya és una de les regions d’Europa amb major tradició industrial. Tenim l’experiència, tenim l’espai i, per primera vegada, tenim les fonts d’energia. Una energia neta, barata i inesgotable de la que Terres de l’Ebre és el seu principal productor a Catalunya.
El Gobierno i el Govern estan alineats en la mateixa direcció, i a les mans dels nostres empresaris, emprenedors i treballadors està el que aquesta nova era que ara s’inicia, sigui la que col·loqui de nou a Europa al capdavant del món. Una Europa que, a diferència de segles passats, no sigui una extractora de riqueses dels països pobres, sinó un exemple per a tots d’un benestar basat en el creixement sostenible, en la qualitat dels seus productes i en la justícia social.
Manel de la Vega. Senador i primer secretari del PSC a Terres de l’Ebre