La Generalitat impulsarà al juny el programa Arrel, una nova línia d’ajuts dotada amb 2,1 milions d’euros per crear i mantenir comerços en micropobles amb l’objectiu de fixar l’activitat, reforçar la cohesió social i combatre la despoblació. El programa inclou subvencions i acompanyament tècnic i aposta especialment pels establiments multiservei, espais que combinen restauració, serveis i àrees de trobada. Un dels exemples que encaixa amb aquest model és el del Sindicat d’Olvan, al Berguedà. El micropoble ha reconvertit l’antic edifici de la Unió Obrera en una plataforma de serveis comunitaris que combina agrobotiga, cafeteria, espais de teletreball, activitats culturals i una cuina municipal que serveix una mitjana de 100 àpats diaris.
Catalunya compta actualment amb 590 municipis rurals, dels quals 476 tenen menys d’un miler d’habitants. Aquests micropobles representen més de la meitat dels municipis catalans i gairebé la meitat del territori en superfície, però només concentren el 2,3% de la població.
Segons un estudi de la Generalitat, el 36,7% d’aquests municipis no tenen cap establiment d’alimentació i el 13,7% tampoc disposen de restauració. Per això, la iniciativa de la Generalitat vol prioritzar els municipis amb menys població i aquells que no tenen oferta comercial alimentària.
En declaracions a l’ACN, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, reivindica que la iniciativa vol garantir “serveis indispensables” als micropobles i evitar que els veïns s’hagin de desplaçar a altres municipis per comprar productes bàsics. “El que no pot ser és que hagis d’anar a comprar una barra de pa o un quilo de macarrons en un poble que està a set o vuit quilòmetres”, afirma.
Així mateix, Sàmper defensa que els establiments multiservei permeten “fomentar la vida comunitària” i “fixar territori”, i assegura que el programa s’emmarca en l’objectiu del Govern de generar “prosperitat a tot arreu” i reforçar l’arrelament de població als municipis rurals.
Tres línies d’ajuts
El programa s’articularà en tres línies d’ajuts. La primera estarà dirigida als ens locals perquè puguin fer obres i crear nous establiments. La subvenció podrà cobrir fins al 80% de la inversió amb un màxim de 18.000 euros per projecte. En aquest àmbit, la idea és que els ajuntaments busquin via concurs un emprenedor i que l’acompanyin durant tot el procés, sense buscar necessàriament un rèdit econòmic del negoci.
La segona línia donarà suport al funcionament i consolidació d’establiments impulsats pels ajuntaments, mentre que la tercera s’adreçarà a negocis privats ja existents en municipis rurals. En aquests dos casos, les subvencions cobriran fins al 50% de les despeses amb un topall de 5.000 euros.
Una cinquantena de projectes
Segons fonts del Govern, els 2,1 milions podran acompanyar una cinquantena de projectes aquest 2026 i està previst que el programa sigui anual. Així mateix, aquesta primera convocatòria es llençarà el 8 de juny, perquè hi pugui haver una resolució provisional abans d’anar-se’n de vacances, al juliol.
Els ajuts permetran finançar des d’obres i equipaments fins a despeses corrents com personal, subministraments, màrqueting o eines digitals. A més, el programa incorpora un dispositiu d’acompanyament tècnic de les cambres de comerç per ajudar la definició del model de negoci, la viabilitat o la captació de gestors.
El cas del Sindicat d’Olvan
Un dels exemples que encaixa amb el model que vol impulsar la Generalitat és el del Sindicat d’Olvan, al Berguedà. El projecte va néixer arran del tancament dels comerços alimentaris del poble i s’ha anat ampliant a partir de processos participatius amb els veïns. «La idea és que la gent pugui venir aquí, trobar-se amb altres veïns i dinar plegats», explica l’alcalde, Sebastià Prat. La iniciativa també inclou un menjador comunitari que ofereix el mateix menú que es prepara per a l’escola i l’escola bressol del municipi.
Prat defensa que aquests espais són especialment importants en pobles petits, on la desaparició del comerç obliga molts residents a desplaçar-se als municipis veïns. «Estem garantint un abastiment bàsic per a molta gent que no té carnet o mitjans per moure’s», afirma.
El Sindicat també ha permès recuperar la memòria històrica de l’edifici. L’espai havia estat la seu d’una cooperativa obrera d’alimentació impulsada a principis del segle XX, abans de ser confiscada durant el franquisme. Ara, el municipi l’ha rehabilitat gràcies al finançament dels fons Next Generation, el programa Leader i la Diputació de Barcelona. «Sense aquestes ajudes hauria estat impossible», admet l’alcalde.
Més enllà de la dimensió comunitària, el projecte ha generat quatre llocs de treball. Una part d’aquests s’han creat en col·laboració amb la Fundació Horitzó, dedicada a la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental.
Els veïns valoren especialment disposar d’un espai com el Sindicat. És el cas de Bàrbara Boixader, que considera que Olvan «ha guanyat un espai cultural i social on poder interactuar, connectar i aprofundir les arrels del poble».
