Una ciutat amb dos mil anys d’història com és Tortosa guarda petjades en el seu interior de desenes de civilitzacions que s’hi han assentat deixant més o menys herència cultural. Una de les notes a peu de pàgina del passat porta el nom dels visigots. Aquest poble escandinau va donar l’estocada de mort a l’Imperi Romà d’Occident, per la qual cosa sempre ha estat estigmatitzat per la historiografia amant de l’ordre, que els condemna a ser considerats com uns bàrbars responsables d’apagar la llum de la civilització. Però més enllà d’aquest debat, la realitat és que un cop entrats a la Història en majúscules no van poder-hi mantenir-se massa temps. En el cas de la península Ibèrica van ser esborrats de la memòria col·lectiva per la invasió musulmana del 711, que va esdevenir el més semblant a una ‘blitzkrieg’ a cavall.
A la Catalunya Nova la seva presència va durar poc més de 200 anys. O el que ve a ser el mateix, poc més que un sospir. Amb tot i això, l’existència d’una colònia goda a l’actual capital del Baix Ebre enmig d’un substrat hispanoromà no està posada en discussió, com es pot llegir en aquest document adjunt: ‘Notes sobre la Tortosa Visigòtica’ de Josep Moran: article5. I de cara a ajudar a definir amb més precisió el seu llegat, investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han estat estudiant materials ceràmics d’època visigoda als magatzems del Museu de Tortosa. La recerca forma part del projecte I+D+I ‘ARTISAN’, finançat per l’AEI, així com de la tesi doctoral d’Itziar Gutiérrez, finançada per l’AGAUR. Els treballs se centren en l’estudi d’un abocador de deixalles urbanes del segle VI d.C., recuperat a l’interior de l’anomenada ‘Taberna 5’. L’objectiu és estudiar l’economia de l’antiga Dertosa durant l’època visigoda. L’equip està format per Itziar Gutiérrez, investigadora predoctoral (ICAC); Josep M. Macias, investigador principal (ICAC); Francesc Rodríguez, investigador principal (ICAC), i Maria Fons, alumna del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC).
La tasca actual revisa els fragments ceràmics conservats en aquest abocador, els quals demostren com l’antic port fluvial de Tortosa fou la porta d’entrada de nombrosos béns d’importació. Es tracta d’un instrumentum domesticum i un compendi de contenidors amfòrics molt similars als documentats a Tarragona. Ambdós ports reflecteixen l’arribada quotidiana de productes d’arreu de la conca mediterrània. S’han identificat contenidors amfòrics del nord d’Àfrica, de les costes andaluses i de la zona de Síria i Palestina. Una vaixella provenia del nord d’Àfrica i, molt esporàdicament, de Gàl·lia i l’àrea de l’Egeu. També s’han documentat testimonis de ceràmica de cuina o de cocció d’aliments, altament especialitzada, procedent de Còrsega, l’illa de Lípari o de l’àrea d’Efes, així com ceràmica de rebost o de preparació dels aliments de les Illes Balears.
Aquests indicis situen la ciutat visigoda de Dertosa en les dinàmiques comercials mediterrànies de la seva època i ens ajudaran a entendre les relacions comercials entre l’antic Mare Nostrum i la vall de l’Ebre.
El material estudiat prové de l’excavació duta a terme l’any 2020 al carrer Croera i Felip Pedrell de Tortosa, realitzada per l’empresa ÍBER- Arqueologia, Patrimoni i Turisme sota la direcció tècnica de Ramón Ferré.
Projectes: