La competitivitat territorial és un terme molt utilitzat en el llenguatge econòmic com a sinònim de capacitat econòmica. No obstant, és un concepte multidimensional, de diferent interpretació per alguns i, en conseqüència, no exempt de dificultats de mesura. De tota manera, i més enllà de les complicacions, tots entenem que la competitivitat és el preludi de resultats econòmics positius, de capacitat per “competir” en un món global, on tots els territoris lluiten per una part del pastís.
Un territori més competitiu té un sector empresarial més fort, crea ocupació i és atractiu pel jovent d’aquí i d’allà. Però, la competitivitat és una condició necessària però no suficient per una activitat econòmica elevada (mesurada per exemple en termes de PIB), encara que normalment així ho sigui. De fet, és tècnicament possible que la competitivitat no sigui elevada territorialment parlant i el PIB si, com és el cas d’una comarca ebrenca. En tot cas,quina és la competitivitat ebrenca i la de les seves comarques? Posem negre sobre blanc. L’Índex FEGP, realitzat per a la Federació Empresarial del Gran Penedès, és ja un clàssic en aquest sentit, i ha arribat ja a la vintena edició. En particular, aquesta institució estima la competitivitat comarcal agregada de les comarques catalanes a partir d’un índex sintètic, que recull les diferents dimensions que hem comentat abans. Així, inclou indicadors de sostenibilitat, de quantitat i qualitat de factors de producció (RRHH, infraestructures de transport i telecomunicacions, disponibilitat de sòl i de pols de desenvolupament), avantatges distributius i condicions de demanda (volum mercat, esperit emprenedor o innovació i desenvolupament tecnològic).
Doncs bé, el darrer número, i que estima els valors pel 2023 (edició del 2024), ens diu que el Baix Ebre ocuparia una posició mitjana-baixa, en la posició 27a del rànquing comarcal, i el Montsià la 29a. Els problemes són a la Ribera d’Ebre (antepenúltima posició i, recordem, el PIB per càpita més alt de Catalunya) i la Terra Alta, la darrera de totes. A nivell dinàmic, però, s’observa una millora de posicions al Montsià (sisena comarca que més ha vist créixer la competitivitat comarcal en el període 2009-2023) o el Baix Ebre (la tretzena amb més creixement). La Terra Alta se situaria en un rànquing mitjà de creixement i la Ribera d’Ebre seria la penúltima.
Així doncs, fixi’s el lector la situació de la Ribera d’Ebre, que amb un PIB per càpita elevadíssim, té una competitivitat baixa i que no ha millorat gaire en els darrers anys. L’energia, doncs, hauria construït una realitat atípica que, si no s’aprofita, podria provocar un gran daltabaix econòmic. Però, com es relaciona la competitivitat comarcal amb el PIB per càpita a nivell general a Catalunya i amb el cas concret de les quatres comarques ebrenques? Tenen les quatre el PIB per càpita que els hi correspondria amb la competitivitat actual o hi ha alguna cosa a explicar? Bé, si fem una correlació al nivell de les comarques catalanes entre competitivitat i PIB per càpita seria, com era d’esperar positiva, significativa però ni de bon tros perfecta, la qual cosa vol dir que el PIB per càpita comarcal va molt més enllà d’aquesta competitivitat territorial mesurada.
En el cas del Baix Ebre, el PIB per càpita del 2022 seria aproximadament un 12% menor que el que li correspondria pel seu nivell de competitivitat, si fos consistent amb la correlació global; en el cas del Montsià, el PIB no assolit respecte al típic seria molt superior, un 29% menys; en canvi, en el cas de la Terra Alta s’estaria assolint un PIB per càpita un 16% per sobre de l’esperat i en el cas de la Ribera d’Ebre seria un espectacular 57% superior. Per tant, i tenint en compte les limitacions d’un exercici com aquest, el principal potencial de PIB no assolit té que veure amb el Montsià, donat que al Baix Ebre l’error és més reduït, sobretot per l’efecte capital. No seria, doncs, gaire agosarat preveure un creixement diferencial proper en el cas del Montsià. La Terra Alta, malgrat els handicaps que té, hauria fet les coses globalment bé, pot ser millor de l’esperat. La Ribera d’Ebre és un cas apart. En aquest sentit, el PIB per càpita diferencial sobre el que s’esperaria en funció dels seus factors de competitivitat ens assenyala un escenari de davallada espectacular, si no es reestructura la seva economia, per exemple, a partir dels Fons Nuclears.
Juan Antonio Duro
Catedràtic Economia
URV