S’acosta el 8 de març, Dia Internacional de la Dones Treballadores, una jornada per reivindicar drets, denunciar desigualtats i recordar que la lluita per la igualtat encara és urgent i necessària. Enguany, per mi, aquesta data arriba marcada per la sentència del cas Rubiales, que ha generat debat sobre el consentiment, la impunitat i el masclisme estructural que persisteix en la nostra societat.
El Jutjat Central Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat Luis Rubiales a una multa de 10.800 euros per un delicte d’agressió sexual, arran del petó no consentit a la futbolista Jennifer Hermoso durant la cerimònia de lliurament de medalles del Mundial femení de 2023. A més, se li prohibeix acostar-se a menys de 200 metres de la jugadora i comunicar-se amb ella durant un any. Tot i això, ha estat absolt del delicte de coaccions, fet, que em provoca perplexitat, indignació i m’evidencia els límits del sistema judicial per abordar la violència de gènere en totes les seves dimensions.
Recordem com va anat tot. Després de l’incident, Rubiales va reaccionar amb una actitud desafiant, negant que el petó hagués estat no consentit i presentant-se com a víctima d’un suposat complot mediàtic, a més, de fer que el seu entorn pressionés a la jugadora per canviar la realitat. Anem per parts; la resposta de Rubiales, més enllà de ser defensiva i arrogant, va resultar profundament contraproduent per ell. Hauria pogut demanar perdó immediatament a la jugadora, inclús, a la seva parella, reconèixer el seu error i evitar que el debat assolís aquestes dimensions, però, no, la seva negativa a acceptar responsabilitats, la seva arrogància i el suport rebut en certs sectors evidencien que el masclisme hi és en la seva pròpia persona i que encara troba complicitats i resistències al canvi. Vergonyós i indignant!
Aquest comportament no només reflecteix una manca d’empatia, sinó també una actitud profundament masclista i poc intel·ligent. L’estratègia de negar els fets i intentar desviar el focus, no ha fet més que reforçar la necessitat urgent d’un canvi de mentalitat.
Però, què va passar en la jugadora? Va rebre pressions, la violència psicològica que sovint envolta aquests casos. I sobre aquest delicte, el de coaccions, Rubiales va resultar absolt. Impunitat!
Aquest cas ens recorda que la justícia, encara que avança, continua sent insuficient per abordar la magnitud de la violència de gènere i les dinàmiques de poder que la sostenen. No és només una qüestió jurídica, sinó també social i cultural.
La proximitat del Dia Internacional de la Dones Treballadores és una oportunitat per reflexionar sobre tot això i per exigir canvis profunds. No podem conformar-nos amb petites victòries judicials si no van acompanyades d’una transformació real en la manera com la societat percep i aborda la violència masclista. L’educació en la igualtat, la fi de la tolerància cap a comportaments sexistes i la necessitat de polítiques més contundents han de ser el centre del debat.
Aquest 8 de març, cal alçar la veu per recordar que la igualtat no és una concessió, sinó un dret, i que els drets els aconseguim molt poc a poc i que pot haver un retrocés molt gran amb el discurs de l’extrema dreta (que genera odi), el moviment Tradwife (dones de casa que volen viure sotmeses als seus homes),…
Cada gest, cada paraula i cada decisió compten. Només amb una societat compromesa i valenta aconseguirem deixar enrere actituds com les que han envoltat aquest cas Rubiales i altres. I el futur ha de ser un espai lliure de violència, impunitat i desigualtats.
La lluita continua i és responsabilitat de tothom!! Escolteu el programa 190 de xarxaebre.net en la convidada senienca, Olga Abella Gómez, i ens trobem el proper 8 de març a la manifestació convocada per l’Assemblea Vaga Feminista, a les 17;30h a la plaça del Mercat de Tortosa, sota el lema “Espolsem discursos d’odi, estenem feminismes. Contra l’extrema dreta arrepleguem sororitat”.
