La geologia és molt més que una ciència de pedres i muntanyes; és una finestra a la història del nostre planeta, un fil conductor que uneix llocs aparentment distants en un relat comú de temps i transformació. Com a geòloga, aventurera i mare, he tingut la sort d’explorar aquestes connexions amb una perspectiva única: des de les terres que m’han vist néixer, a Tortosa i el delta de l’Ebre, fins al meu present a Xile, una terra de volcans imponents, terratrèmols constants i una història tectònica que no deixa de sorprendre.
El delta de l’Ebre: l’essència d’una terra canviant
Quan penso en Tortosa i el seu entorn, em ve al cap el delta de l’Ebre, un lloc on la natura i la història es barregen de manera única. El riu Ebre, el més caudalós de la Península Ibèrica, ha estat durant segles el motor de transformació d’aquest paisatge, transportant sediments que han donat forma al Delta. És un ecosistema viu, en constant canvi, modelat per les crescudes del riu, la força de la mar i la intervenció humana.
El Delta és una metàfora perfecta de com els processos geològics poden ser alhora subtils i extraordinaris. Els moviments lents dels sediments contrasten amb la seva immensa capacitat de canviar el paisatge en pocs anys. Aquest dinamisme em recorda que la geologia no només explica el passat, sinó que també ens dóna pistes del futur i ens convida a viure amb una consciència més plena dels canvis naturals que ens envolten.
Xile: un laboratori tectònic únic
Ara visc a Xile, un país que és, literalment, un laboratori geològic a cel obert. Situat a la vora del Cinturó de Foc del Pacífic, Xile és una de les regions més actives del món en termes de tectònica de plaques. Aquí, la placa de Nazca es subdueix sota la placa sud-americana, generant una serralada impressionant com els Andes, una activitat volcànica intensa i terratrèmols freqüents que són testimoni de la força de la Terra.
Si el delta de l’Ebre em va ensenyar la delicadesa dels processos geològics a escala local, Xile m’ha mostrat el poder de les forces tectòniques globals. Els volcans com el Villarrica o el Llaima són testimonis d’una dinàmica interna que no només modela el paisatge, sinó que també determina la vida quotidiana de les persones. Aquí, la geologia no és una curiositat científica; és una realitat palpable que influeix en tot, des de l’arquitectura fins a l’agricultura.
Tres nacionalitats, una mateixa connexió amb la Terra
A més de ser espanyols i xilens, els meus fills també són colombians. Allà, als Andes colombians, la cordillera ens regala un paisatge igualment impressionant i ple de riquesa, tant cultural com geològica. La presència d’or i altres minerals al llarg de la regió andina ens recorda que el planeta ens ofereix tresors immensos, sempre que els sapiguem cuidar i valorar.
La geologia és, en tots aquests llocs, un pont entre cultures i continents. Des de les valls fluvials del delta de l’Ebre fins als cims dels Andes xilens i colombians, hi ha una connexió que ens uneix a través del temps i l’espai. Aquest fil comú no només ens mostra la bellesa del nostre planeta, sinó també la nostra responsabilitat compartida de protegir-lo i explorar-lo amb respecte.
El meu llegat com a mare
Com a geòloga, aventurera i, sobretot, mare, tinc l’esperança de transmetre als meus fills aquesta connexió especial amb la Terra. Els ensenyo que no només són ciutadans de tres països, sinó també hereus d’un planeta increïblement ric i complex. Els parlo de les històries amagades en cada pedra, en cada riu i en cada muntanya, perquè entenguin que som part d’un ecosistema global que cal entendre i preservar.
Aquest és el meu llegat per a ells: no només un món per explorar, sinó també la consciència de viure amb respecte cap a la Terra que ens dona tant. Perquè, al final, la geologia no és només una ciència o una passió, sinó una forma de vida que ens recorda que som fills d’un planeta viu, amb un passat fascinant i un futur que depèn de nosaltres.