Abans de res, m’agradaria dir que el títol d’este article no és meu, és de Jordi Ciuraneta. No és que ell haja posat el títol i jo l’article; no. És una frase que li he copiat de les moltes xerrades que tenim natros sobre l’oli.
La vida sempre te porta per camins inesperats. M’explico. L’any 2015, Carmen, la meua dona i una gran sommelier (no és l’amor que li tinc, és un fet), va guanyar el Premi a la Millor Carta de Vins de Catalunya. Els premis se lliuraven a Barcelona –on si no? Ja sabem que tot el que passa a Catalunya, en realitat passa a Barcelona–, concretament al palau de Pedralbes. El premi el va lliurar el llavors conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta. I aquí ve l’anècdota. Carmen estava convidada a la gala i jo la vaig acompanyar. No en teníem ni idea que ella era la guanyadora i vam arribar tard! Quan vam entrar al palau vam trobar uns coneguts i els vam preguntar que si ja s’havia acabat i que qui havia guanyat. Imagineu-vos la cara que se mos va quedar quan mos van dir que havíem guanyat natros! I en aquell moment la gent va començar a sortir de la sala i tothom va començar a felicitar Carmen. Natros estàvem morts de vergonya per haver arribat tard. En això que mos veu Carme Gasull, que era la presentadora de l’acte, i, pixant-se de riure, mos pregunta: “Però què feu arribant a estes hores?” Imagineu-vos l’escena, demanant disculpes a tothom. No sabíem on amagar-nos! Finalment, Gasull mos diu: “Espereu, que crido el conseller i fem la foto del lliurament del premi”.
Se’n va a buscar el conseller i mos presenta. Natros, sense saber quina cara fer, només aconseguim dir: “Ho sentim de tot cor, conseller, disculpe’ns…”. Llavors busca el fotògraf de l’acte i mos diu que millor que anem a dins a la sala on s’havien lliurat tots els premis, menys el primer (per incompareixença), per fer la foto de l’entrega.
A la foto de l’entrega d’aquell premi hi surt Carme Gasull, al faristol de presentació, i el conseller Ciuraneta entregant el diploma a Carmen. La foto es va fer de prop per evitar que se veigués que només hi havia una persona de públic… que era jo!
Els dos coincidim plenament que hem de suprimir este terme del nostre vocabulari. Fer desaparéixer el concepte “oli d’oliva” com a referent de qualitat i salut ha de ser el primer pas per començar-mos a “aclarir”
Així és com vam conéixer Jordi, avui un gran amic, amb qui compartim una dèria: l’OOVE. Des de llavors, mos hem trobat a molts dels actes que se fan a Catalunya (perdó, a Barcelona) relacionats amb la gastronomia. Hem parlat molt i fins i tot hem fet algunes col·laboracions relacionades amb allò que anomenem, malament, “oli d’oliva”. Els dos coincidim plenament que hem de suprimir este terme del nostre vocabulari. Fer desaparéixer el concepte “oli d’oliva” com a referent de qualitat i salut ha de ser el primer pas per començar-mos a “aclarir”.
L’oli d’oliva com a tal no és un producte de qualitat ni tampoc una bona base per a la famosa, i sovint desconeguda (ja me perdonareu la contradicció), dieta mediterrània. A dia d’avui, en la majoria dels casos l’oli d’oliva és, tal com diu mon pare, “una veritat a mitges” i, per tant, diu ell, una gran mentida. L’oli d’oliva inclou tot l’oli refinat. Tot allò que coneixem com a “llampant” i que, una vegada refinat, es ven com a “oli d’oliva” associat a qualitat i salut, és, en realitat, tot el contrari! Després estan el verges i el OOVE que és l’extra verge.
Només l’OOVE (Oli d’Oliva Verge Extra) és un vertader símbol de qualitat i de salut, i només l’OOVE hauria de ser el pilar de la dieta mediterrània
Només l’OOVE (Oli d’Oliva Verge Extra) és un vertader símbol de qualitat i de salut, i només l’OOVE hauria de ser el pilar de la dieta mediterrània. Tot el demés, tal com diu Ciuraneta, no és res més que un greix.
Catalunya té cinc Denominacions d’Origen d’oli: Empordà, Les Garrigues, Siurana, Terra Alta i Baix Ebre-Montsià. D’estes cinc, tres estan al sud del territori. Terra Alta i Baix Ebre-Montsià són íntegrament de les Terres de l’Ebre, mentre que Siurana inclou zones com el Priorat i la Ribera d’Ebre. Per tant, les Terres de l’Ebre som els primers productors d’oli de Catalunya. Però hem de dir-ho clar: no sempre fem les coses prou bé.
Crec que natros, productors i cuiners, hem de ser més exigents amb natros mateixos per transmetre als consumidors esta exigència i ser prescriptors del verge extra. Això implica vàries coses, començant per deixar clar que, en general, tal com se processa avui en dia l’oli d’oliva, ja no pot ser cap símbol de res. Massa sovint l’etiqueta d’oli d’oliva és una disfressa per a productes que estan molt lluny de ser un exemple de qualitat, tant a nivell gastronòmic, com organolèptic i de salut.
Si a les Terres de l’Ebre som els que més oli produïm de tot Catalunya, hem de ser també els primers a defensar la seua qualitat i a transmetre-ho amb un missatge clar on això quede reflectit.
Fem-li cas a Jordi. Fora el concepte oli d’oliva. Exigim Verge Extra, collons!
Jeroni Castell