Quan es va presentar la primera vegada, Trump es va trobar amb corrents, dins dels votants republicans, que el van afavorir. Una fou el Tea Party, un moviment reactiu contra les mesures de Bush front a la crisi del 2008. Estava impulsat per una part de les classes mitjanes, combinant el conservadorisme amb la defensa d’un capitalisme llibertari, parent del que proposa Milei. Volien menys impostos i menys Estat.
Els canvis en la ciència i la tecnologia, per un costat, i en l’economia i la societat, per l’altre, són més profunds i decisius del que la gent sol pensar
Trump també es va trobar amb el nacionalisme cristià, un moviment aparentment antiavortista, però en realitat supremacista i autoritari, sorgit contra la integració racial a les escoles. Eren conscients que Trump no era dels seus, però el veien com un ariet per trencar el domini demòcrata. Això li va permetre superar les primàries, encara que no era suficient per guanyar les eleccions.
Els canvis en la ciència i la tecnologia, per un costat, i en l’economia i la societat, per l’altre, són més profunds i decisius del que la gent sol pensar. Però és fals que tots els problemes els causin les noves tecnologies: les coses poden fer-se de diverses maneres. Com a resultat, parts de les classes mitjanes i ttreballadores estaven, i estan, patint les conseqüències del neoliberalisme sense límits i les deslocalitzacions. Quan va guanyar Obama, esperaven un Roosevelt que els salvés, però Obama era un reformista moderat respectuós amb el neoliberalisme. Així que Steve Bannon li va poder donar a Trump, quan anava molt per sota a les enquestes, un programa guanyador: el nacionalisme econòmic.
Alguns analistes europeus van dir que en els temps que corrien les batalles electorals decisives es lliurarien a l’entorn del “proteccionisme” (econòmic i social). Els partits que se centren en la identitat i els drets de les minories, ara per ara, perden. Els sistemes tecnològics, econòmics i socials estan canviant. Hi ha molts perdedors, i els guanyadors estan dividits. Aquells, d’entre els que guanyen, que proporcionin solucions als que perden podran comptar amb el seu suport i guanyar.
Bannon li va proposar a Trump “restablir la sobirania” (atacar els immigrants és una forma de mostrar la voluntat de fer-ho), “recuperar els treballs del sector manufacturer” (proteccionisme econòmic), i prou guerres dels americans a l’estranger. Bannon reconeixia que Bernie Sanders, un defensor de les classes populars des de sempre, hauria guanyat a Trump (com ho va fer Biden després), però Trump podia guanyar a una política tradicional com Hilary Clinton (i ara a Kamala Harris).
En realitat, Trump no ha guanyat les eleccions: les ha perdut el Partit Demòcrata
Les eleccions del 2024 han estat una repetició de les del 2016, amb una novetat: una part del sector hipertecnològic, com Elon Musk i Peter Thiel (membres de l’anomenada màfia de Paypal), han donat suport a Trump. Necessiten l’Estat per competir amb la Xina, i volen consolidar un complex militar-tecnològic (busquen obtenir grans contractes de l’Estat i per tant caldrà retallar altres despeses).
Tot això, i més, és el que ha propulsat Trump a la presidència. Però, en realitat, Trump no ha guanyat les eleccions: les ha perdut el Partit Demòcrata. Trump ha guanyat 3 milions de vots respecte al 2020, però Kamala Harris n’ha perdut 6. Allan Lichtman, destacat expert en les eleccions presidencials americanes, havia manifestat que es donaven les condicions per a una victòria demòcrata. Però Kamala Harris no va dir una paraula sobre com pensava “protegir” les classes populars.