Si no recordo malament el cavaller i escriptor tortosí, Cristòfor Despuig, narra en el seu llibre Col·loquis per la insigne ciutat de Tortosa com els ciutadans de Tortosa inicien una recollida de diners per alliberar les dones presoneres pels corsaris algerians que havien vingut a saquejar la costa ebrenca. Els vaixells dels impurs i salvatges corsaris estaven fondejats a la badia dels Alfacs esperant que els il·lustres cristians i veïns de Tortosa paguessin el seu rescat.
Durant força temps de l’època medieval i renaixentista poca gent gosava viure a la costa, el perill que comportava era massa elevat per arriscar la vida. Les grans urbs es trobaven a l’interior
La veritat és que durant força temps de l’època medieval i renaixentista poca gent gosava viure a la costa, el perill que comportava era massa elevat per arriscar la vida. Les grans urbs es trobaven a l’interior. Poble de l’interior de la costa de l’Ebre concentraven la gran part de la població ebrenca en aquells temps. Poblacions que començaren a minvar a l’arribada del segle XX i actualment es fa difícil trobar algun municipi de l’interior amb més població que fa només un segle. El fet és que amb l’eliminació de la pirateria de les nostres costes, la sort va canviar de bàndol. Els pobles de costa fins llavors despoblats o inexistents començaren a créixer exponencialment i els de l’interior vers el contrari.
Només cal pensar com Ulldecona del 7.000 habitants que tenia a principi del segle XX, als 6.200 habitants actuals o els 3.000 de Batea als 1.800 d’avui en dia. I per la banda de la costa, tenim per exemple l’Ametlla uns 2.500 habitants l’any 1900 als 7.300 al 2014 o la Ràpita que ha passat dels 3.900 als 15.000 veïns en el mateix període.
Aquests dies s’ha estrenat la pel·lícula del director, David Baute, Papallones Negres. El llargmetratge conta la història de tres dones obligades a emigrar dels seus pobles natals per culpa del canvi climàtic. Marxen cap altres zones amb encara és possible viure, això sí, acompanyades per aquella sort que tenen els migrats sense recursos. Una vida de dificultats i penúria els espera a la terra promesa.
El terme papallones negres s’associa amb la mala sort, la penúria, la mort. Segurament perquè aquests lepidòpters deuen tenir els seus hàbitats naturals els llocs que descansen els difunts i la cultura popular els associa als viatges al més enllà de les ànimes que deixen la terra. Un exemple el tenim a la cultura cèltica que simbolitza a la papallona negra com el viatge de les ànimes difuntes.
Em pregunto si aquests fets meteorològics poden provocar un canvi demogràfic a les nostres poblacions ebrenques?
De fet, el film Papallones negres m’ha fet pensar una estona, i davant dels darrers episodis de llevantades, temporals de mar, DANES, pluges torrencials que està patint la costa mediterrània i molt especialment la costa de l’Ebre, que segons als experts són causats pel canvi climàtic, em pregunto si aquests fets meteorològics poden provocar un canvi demogràfic a les nostres poblacions ebrenques?
Aquesta pregunta ara mateix no la puc contestar, seria molt agosarat respondre-la per part meua, tot i que, si no canviem la tendència de l’increment de temperatura global del planeta Terra, els pobles i ciutats costaneres mediterrànies, les ebrenques incloses, sembla que seran un bon habitat per les papallones negres.