A propòsit del debat que ha sorgit arran de la decisió de diferents líders polítics, institucions i mitjans de comunicació d’abandonar X (Twitter), algunes reflexions al respecte:
Per què estem debatent sobre la presència, utilitat o necessitat de ser a la 6a xarxa social en el rànquing d’audiència a Espanya, Twitter (o X), i no parlem sobre la 1a xarxa social amb més ús a l’Estat Espanyol, WhatsApp, o de la 5a en el rànquing, TikTok? Si ens volem basar en criteris objectius, estadístics i d’optimització de recursos sobre la presència i estratègia a les xarxes socials, no hauríem de pensar abans, si hi som i què fem a aquestes xarxes, que no pas sobre la presència a Twitter / X? Més encara, s’ha produït la paradoxa de veure com polítics s’han creat, en poques hores, un compte a BlueSky (una xarxa social amb 20 milions d’usuaris a tot el món) però… en canvi, “de cap manera” volen tenir compte a TikTok, amb 1,690 milions d’usuaris al planeta.
Una altra paradoxa que es produeix és que les mateixes institucions i mitjans de comunicació que ‘abandonen’ Twitter, continuen fixant-se, utilitzant i fent-se ressò prioritàriament dels continguts en aquesta, i no en altres xarxes socials. Ho explicaré amb un exemple ben clar: si un polític o una institució té quelcom important i noticiable a comunicar, i ho fa a través d’una publicació a totes les xarxes socials, els mitjans i institucions, en quina publicació es fixaran, compartiran i copiaran abans, la feta a Twitter, o la publicada, posem per cas, a Facebook o a LinkedIn?
Si el que es vol és “fer mal” a Elon Musk, no seria més efectiu deixar d’invertir en publicitat a Twitter / X, i destinar els recursos a altres xarxes socials que segmenten millor, i tenen més audiència? Un exemple d’això és el Govern de Catalunya, que no té en marxa cap anunci a Facebook i Instagram, però en canvi, sí que en té a Twitter.
Si el que es vol és “fer mal” a Elon Musk, no seria més efectiu deixar d’invertir en publicitat a Twitter / X, i destinar els recursos a altres xarxes socials que segmenten millor, i tenen més audiència?
Els polítics, institucions i mitjans de comunicació que “abandonen” Twitter ho fan per destinar més recursos (tant econòmics, com humans o de temps) a les altres xarxes socials? Es compensa la no presència a X amb més participació a TikTok, una major presència a Facebook, o un millor ús de YouTube? La resposta és òbvia.
Segons els estudis de referència, cada espanyol usuari de xarxes socials n’utilitza, de mitjana, 4,9 al mes. O el que és el mateix, el debat sobre si ser o no present a una xarxa en concret és relativament irrellevant davant una població que utilitza diferents xarxes per a consumir diferents tipus de continguts en diferents formats i moments del dia.
Tant l’audiència, els usos, funcionalitats o opcions de les diferents xarxes socials no paren de canviar i, en conseqüència, també ho ha de fer la nostra estratègia per a cada xarxa social
Les xarxes socials, per se, són dinàmiques i amb noves funcions que canvien periòdicament. Fa poc temps, la presència de vídeos a Instagram no era tan massiva, a TikTok no s’hi podien fer gairebé directes o WhatsApp no oferia canals de difusió. Aquests són només 3 exemples per explicar que tant l’audiència, els usos, funcionalitats o opcions de les diferents xarxes socials no paren de canviar i, en conseqüència, també ho ha de fer la nostra estratègia per a cada xarxa social.
I una reflexió final, Elon Musk no va comprar Twitter per fer créixer l’empresa i obtenir beneficis, ni tan sols per convertir-la en una de les xarxes socials amb més audiència a escala mundial. De fet, dos anys després de la seva entrada, Twitter ha perdut audiència, valor de mercat i no diguem ja, ha ampliat les seves pèrdues. Però l’objectiu no era aquest, sinó el d’utilitzar aquesta xarxa social com a una agència de relacions públiques a nivell personal, i com a palanca per guanyar influència en la seva agenda política. I vaja si ho ha aconseguit.