La definició clàssica d’arqueologia és la d’aquella disciplina que estudia les diferents societats humanes a partir de la recuperació i anàlisi de la cultura material que va produir. Però el seu caràcter ha esdevingut tan interdisciplinar que la patologia forense s’ha acabat convertint en una companya de viatge més. Un dels exemples més pròxims és el de l’exhumació de fosses comuns en les quals es troben enterrats els soldats republicans participants en la batalla de l’Ebre a partir de l’entrada en vigor de les lleis de memòria històrica estatals i autonòmiques. I això en un territori que guarda records patrimonials de la Guerra Civil amenaçats ara (entre altres elements) per la modernitat galopant, com per exemple les necessitats de terrenys dels projectes de les energies renovables. De tot plegat en van parlar els noranta participants a la VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, celebrada dissabte passat al al Palau Oliver de Boteller de Tortosa.
L’organització de la trobada, de caràcter biennal, recau en el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE). Juan Martínez, un dels arqueòlegs dels serveis territorials, en destacava la qualitat dels inscrits i la frescor dels enfocaments de les seves intervencions. “Hi ha hagut arqueòlegs de Madrid i de Saragossa, així com de l’equip de la Universitat de Barcelona que fa intervencions recurrents a les Terres de l’Ebre i altres professionals del nostre àmbit territorial”, detallava. Les seves comunicacions han ajudat a dinamitzar la fotografia de les intervencions dutes a terme a l’ombra dels nous temps. “Cal tenir en compte que l’antropologia forense s’ha introduït dins dels equips multidisciplinars encarregats de les inhumacions de fosses de soldats caiguts durant el conflicte. I a aquest element se li ha d’afegir el redescobriment d’espais com trinxeres o edificis vinculats a la història bèl·lica, que en tenim una varietat enorme, la necessitat de garantir la seva posada en valor i la seva incorporació com elements de protecció dins dels espais naturals dels quals formen part”. Tot plegat tenint en compte que “el que podria entendre com arqueologia de la Guerra Civil no es comença a activar realment fins als principis dels anys 2000”.
Els treballs de documentació de la fossa del Mas de Santa Magdalena a Móra d’Ebre, que durant la batalla de l’Ebre va ser utilitzat com a hospital de campanya del XV Cos de l’Exèrcit Republicà, o l’estudi i anàlisi de les fortificacions defensives, així com la prospecció i recerca en territori ebrenc vinculada a treballs arqueològics d’urgència motivats per l’incendi que es va produir als espais forestals del paratge de Vallverd, a Corbera d’Ebre van centrar algunes de les sessions de la jornada, així com els treballs de documentació realitzats a la fàbrica de Cloratita, a Flix, o l’experiència dels camps de treballs per a joves als espais de la guerra civil promoguts pel COMEBE. A aquestes temàtiques se’ls va afegir la comunicació dels arqueòlegs aragonesos, vinculada a la lluita administrativa a la qual han de fer front per salvaguardar espais patrimonials de la implantació d’energies renovables, que requereixen molts terrenys útils.
Ara bé, que en quedarà de cara al futur? Aquest és un dels motius dels quals Martínez se sent més “orgullós. Perquè el que fem és sempre publicar les actes de les intervencions. Enguany vam presentar la relativa a la cinquena jornada, i això ens fa sentir molt satisfets dins de la modèstia”, explicava.
