El filòsof i professor rapitenc Ramon Rosales Sebastià llegirà la seva tesi doctoral la tarda del proper 4 de desembre a la Sala de Graus La Salle de la Universitat Ramon Llull. El treball duu per títol Biografia intel·lectual de Joan Baptista Manyà(1884-1976). Veritat i llibertat. Uns dies abans, el 25 de novembre, Rosales també impartirà una conferència sobre Manyà al seminari d’Història de la Filosofia Catalana que se celebra a la sala Olwer de la Seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Joan Baptista Manyà i Alcoverro, (Gandesa, 1884-Tortosa, 1976) fou un teòleg i escriptor que es llicencià a Roma amb Carles Cardó i fou nomenat canonge de Tortosa (1918). Professor als seminaris de Tortosa i de Castelló de la Plana, defensà l’us de la llengua catalana a la diòcesi i trobà l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme. Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República.
Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra. Participà en el culte clandestí. Teòleg escolàstic obert, de vegades polèmic, publicà en llatí els manuals en cinc volums de Teologumena (1946-57), a més d’El pensament i la imatge (1935), El talent (1936, 1948), Meditaciones marianas en las ergástulas del SIM (1942), L’agonia de Jesús (1949), Per la pietat mariana (1954), La vida que passa (1955), Més enllà de la mort (1957), La teologia d’Unamuno (1960), Notes d’història de Gandesa (1962), Apologètica cristiana (1962), Les meves confessions (1965), Per una nova teologia? (1966), La crisi teològica (1971), Notes de teologia eucarística (1974) i El santuari de la Fontcalda (1974). Fou membre corresponent de l’IEC (1974).
