La darrera DANA viscuda ens ha portat una tragèdia sense precedents en la història recent. Una de les pitjors catàstrofes climàtiques en dècades, amb pèrdues humanes i destrucció massiva de llars, comerços i infraestructures, que s’ha concentrat sobretot en el País Valencià. La gent de les Terres de l’Ebre des del primer moment s’han solidaritzat amb la recollida i enviament de material de primera necessitat, i hem compartit el dolor de les famílies que han perdut éssers estimats Fins ara es comptabilitzen dues-centes setze víctimes.
Ha estat emocionant veure veïns i veïnes, entitats i serveis d’emergències de les nostres comarquesajudant en primera línia aquelles famílies que ho hanperdut tot, allà on l’administració ha estat absent.
Malauradament, els efectes del canvi climàtic no són cap novetat. Tenim ben present els greus episodis viscuts a Alcanar i les Cases amb la gota freda del 2018, el Glòria del 2020, i el Filomena l’any 2021.Fenòmens meteorològics cada vegada més recurrents i violents, que situen el litoral mediterrani com una de les principals àrees d’afectació, i posen en evidència la fragilitat del nostre territori davant els efectes devastadors i la necessitat imperiosa de reforçar els nostres serveis públics.
És urgent adaptar-nos a la nova realitat, i combatre el negacionisme climàtic, que és irresponsable i suïcida. Cal prendre mesures ambicioses i situar la sostenibilitat i la protecció del territori al centre del debat. D’aquí que tant a nivell general, però sobretot municipal, s’han de crear comissions d’estudi per analitzar i dissenyar mesures estructurals que mitiguen els efectes del canvi climàtic, incloent plans de gestió hídrica sostenibles, i replantejaments deprojectes d’infraestructures o urbanístics, entre d’altres. Projectes i accions que què s’hauran d’acompanyar de recursos humans i materials perquè els municipis puguin portar-ho a la pràctica.
Ara bé, la situació viscuda al País Valencià també ha evidenciat greus deficiències institucionals. La gestió del govern de la Generalitat ha estat negligent, marcada per la descoordinació i amb una vergonyosa evasió de responsabilitats. La gent que ho ha perdut tot no necessita excuses buides ni culpes desviades; exigeix suport real, compromís ferm i solucions efectives.
El govern del Partit Popular ha demostrat amb fets que no son capaços de gestionar la Generalitat Valenciana, ni se la creuen, ni són capaços de donar una resposta adequada en una situació d’emergència, perquè esperen que vingui l’Estat a manllevar aquelles competències que tenen ells assignades. La realitat però, és que la gestió feta pel PP de les diferents situacions crítiques que ha abordat durant les darreres dècades des de diferents governs, sempre s’ha caracteritzat per la incompetència i la mentida. En són exemple la guerra d’Irak, les preferents, el rescat a la banca, el Prestige, el Yak-42, l’11M o els accidents del metro de València i de l’Alvia de Galícia. D’aquí que ara tampoc hagi estat cap novetat la gestió que va fer el govern del PP la riuada.
Els municipis de tot arreu i també del País Valencià necessiten persones i equips responsables. És inconcevible que tots els avisos que es van anunciar els dies anteriors no es fés el mínim cas, i encara és més gros que si el President no està al cas pel motiu que sigui no hi hagi un equip de persones formades que no l’avisin.
Que la consellera no sàpiga que es disposa d’un sistema d’avisos a la població és greu, també ho és que el primer que va fer este govern del PP va ser desmantellar la Unitat Valenciana d’Emergències. Tot un seguit de despropòsits combinat en un equip de persones que no creuen en la importància de la Institució, ni tampoc amb la gravetat que pot generarla presa de decisions.
En plena indignació popular per la manca d’atenció, coordinació i gestió de la zona afectada va haver-hi la visita dels presidents espanyol i valencià, acompanyant els Borbons, amb la seva parafernàlia, i la connivència amb els ultres, només ens recorda la inutilitat d’una institució anacrònica que no aporta res, ni en moments crítics, ni mai. En lloc de cerimònies i fotografies, el País Valencià necessitava i necessitaserveis públics forts, ben finançats i operatius.
Ara és el moment de prendre mesures contundents i immediates per a que la reconstrucció i l’ajuda a les persones, empreses i entitats afectades siguin una prioritat absoluta. La recuperació ha de ser també humana i social. No es pot deixar ningú desatès, caldrà mantenir en el temps la solidaritat, i sobretot,que les diferents administracions concentrin els seus recursos en tots els damnificats.
A la vegada s’ha de crear de forma immediata d’una comissió que esclareixi les responsabilitats polítiques i administratives de tots els fets. No es pot permetre que la descoordinació i les ineficiències quedin impunes. Cal transparència i rendició de comptes.
Malauradament, els fets viscuts demostren que hem de continuar construint un model de serveis públics forts, preventius i ben dotats. És una necessitat, no una opció política. I aquí el govern espanyol hauràde destinar recursos per reforçar les infraestructures de prevenció en territoris vulnerables, de manera preventiva i estructural; perquè la resiliència de les nostres comunitats no es construeix amb pegats ni respostes puntuals, sinó amb un compromís profund i sostingut.
El País Valencià i tots els territoris afectats per esta DANA no es poden quedar només amb el dolor de la pèrdua, sinó amb l’esperança d’una reconstrucció que aposti pel futur, per la sostenibilitat i per la seguretat de tothom. Dependrà del nivell d’exigència, càstig i control sobre les administracions i governs responsables de fer-ho possible, que pugui ser una realitat.