Sí, podem intervenir, i de manera important, en la prevenció de la demència. Això és el que diu l’informe publicat a la revista Lancet, agost del 24, interessant, esperançador, extens i metodològicament ben fet.
L’any 2019 hi havia 57 milions de persones afectades de demència i la previsió al 2050 és de 153 milions
El document explica que en xifres absolutes la demència està augmentant degut a l’increment de l’esperança de vida. La incidència per edats disminueix als països rics.
L’any 2019 hi havia 57 milions de persones afectades de demència i la previsió al 2050 és de 153 milions. Dels 46 països que tenen plans sanitaris per a la prevenció de la demència, 31 no tenen cap recomanació específica per tractar les iniquitats, la diversitat, i la inclusió dels grups socials minoritaris, la qual cosa és bàsica per a poder ajudar correctament a la gent que més ho necessita.
Deixa ben clar que alguns dels factors de risc tenen el seu origen en les desigualtats socials i que es poden prevenir quasi un cinquanta per cent d’aquestes malalties.
Insisteix a com d’important és l’aprenentatge al llarg de la nostra vida i el fet de tenir cura del nostre cos, evitant-li els danys que la hipertensió arterial i l’hàbit de fumar ocasionen al sistema vascular.
L’estudi que revisem, afegeix a les causes ja conegudes i facilitadores de la demència, dos nous agents causals, la pèrdua de visió i un colesterol LDL elevat.
Els autors proposen un llistat de 14 factors de risc de patir demència i les seves correccions amb accions individuals i col·lectives.
La millora seria més evident als països amb productes interiors bruts baixos i emfatitzen la bondat d’una escolarització de qualitat, com a més llarga millor, i sense deixar d’aprendre durant tota la vida.
L’estudi deixa clar que a nivell econòmic la prevenció és cost-efectiva, fins i tot útil en els casos de la gent que és portadora genètica de la malaltia i que millora la qualitat de vida dels que ja han desenvolupat una demència.
Hi ha progressos i motius d’esperança en el tractament de la malaltia de l’Alzheimer encara que de moment el seu cost, la seva modesta eficàcia i alguns efectes indesitjables ens porten a ser prudents en el seu ús
Com a conclusió recomana un llistat molt concret de 14 mesures a implementar, tan a nivell individual com nacional, que podrien reduir els casos a la meitat i retardar-ne d’altres:
– Assegurar una bona qualitat d’educació, a l’abast de tots els nens i estimular l’aprenentatge continuat durant tota la vida.
– Mantenir una bona visió corregint-ne els defectes.
– Facilitar l’accés als audiòfons.
– Disminuir la pol·lució atmosfèrica i el soroll ambiental.
– Tractar la depressió
– Fomentar l’ús de cascs protectors de contusions cerebrals en esports de contacte.
– Promoure l’exercici físic.
– Reduir l’hàbit de fumar en llocs públics i augmentar el preu de les cigarretes.
– Controlar la hipertensió.
– Detectar i tractar l’augment del colesterol LDL.
– Tractar l’obesitat.
– Reduir el consum excessiu d’alcohol.
– Prioritzar les relacions amistoses, facilitar la participació en activitats socials dintre de la comunitat i evitar l’aïllament.
Totes aquestes mesures també ajuden a reduir els símptomes neuro-psiquiàtrics en els individus que ja han desenvolupat la malaltia.
Hi ha també progressos i motius d’esperança en el tractament de la malaltia de l’Alzheimer encara que de moment el seu cost, la seva modesta eficàcia i alguns efectes indesitjables ens porten a ser prudents en el seu ús.
Anem avançant.
