Una desena d’alcaldes republicans, entre els quals es troba el d’Amposta, Adam Tomàs, han enviat una carta interna a les quatre candidatures que es disputen la direcció del partit de cara al Congrés del 31 de novembre demanant rebaixar el to de la lluita que mantenen públicament i reclamant, de pas, un major pes del municipalisme dins dels òrgans de decisió del partit. La missiva, avançada per Ara i a la qual també ha tingut accés Ebredigital.cat, s’ofereixen a “obrir un espai de diàleg i de debat” allunyat de les batusses mediàtiques I ho fan sense amagar-se del fet que “el càrrecs electes locals volem participar de forma activa i constructiva en el debat obert al si del nostre partit”. En aquesta línia, diferents batlles ja s’haurien reunit (o estan pendent de fer-ho) amb representants de les diverses candidatures.
Entre els signants s’hi troben partidaris de diverses candidatures i, fins i tot, alguns que no s’han volgut significar. Dins de la llista, a més de Tomàs, s’hi troben des de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, fins al de Sitges, Aurora Carbonell Abella; Sant Adreu de la Barca, Marc Giribet i Gavara; Palamós, Lluís Puig Martorell; Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, o Jaume Oliveras,Masnou.
Tots ells representen bona part dels municipis amb major número d’habitats que tenen alcaldia d’ERC. Amb aquests dos preceptes de partida, els batlles reconeixen “la legitimitat de l’existència de diferents opcions internes i de la participació d’electes locals en cadascuna d’elles. Però al mateix temps també manifesten la seva “voluntat d’incidir” en el procés “com a col·lectiu que en aquests moments ostenta responsabilitats institucionals en els nostres ajuntaments”.
Amb el pes que els dona la seva representació sorgida de les urnes a les passades eleccions municipals, creuen que el principal objectiu del congrés ha de ser el “d’enfortir el projecte col·lectiu d’Esquerra Republicana de Catalunya. Obrim un nou cicle i cal aprendre del passat. Això ens obliga a preservar la unitat del partit i establir un projecte de present i futur amb els objectius d’alliberament nacional i la transformació social, verda i feminista. I amb una praxi més connectada als problemes reals dels sectors populars que volem representar, en àmbits com el dret al treball, l’habitatge, l’escola, la salut o la seguretat”.
Aquest vindria ser el cos doctrinari conjunt de mínims. Però també volen apuntar la necessitat de que “ERC és i ha de ser un partit municipalista, no només de forma declarativa, sinó que això s’ha de reflectir en el funcionament del partit i també en els seus òrgans de decisió. El partit també ha de virar cap a la societat, amb una militància activa que s’impliqui en les diferents xarxes i organitzacions socials”.
“Per tot plegat, és la nostra voluntat d’encetar un diàleg que permeti al nostre partit avançar de forma positiva en aquests propers mesos”, conclou la carta.
