L’esforçat lector dels meus darrers articles a ebredigital.cat ha tingut l’ocasió de fondejar en tot de qüestions sociolingüístiques vinculades a la situació de la llengua catalana en el seu conjunt. Ha arribat el moment, doncs, de centrar l’anàlisi en el territori. Hi veurem, sens dubte, contrastos importants. Unes especificitats que singularitzen una regió on tot allò vinculat a la llengua catalana pren una altra dimensió. En aquest sentit, s’ha de tindre en compte que en la mitjana catalana hi té un protagonisme destacat el pes demogràfic de l’Àrea Metropolitana, molt allunyat del 2,4% de la població que acollien les Terres de l’Ebre l’any 2018 (178.398 segons el Padró continu de l’INE).
I prenc el 2018 com a any de referència de les meues reflexions perquè és fonamental harmonitzar les referències demogràfiques amb la interpretació de les dades de la darrera enquesta disponible, l’Enquesta d’usos lingüístics de la població EULP 2018. Queda avisat tothom que ens situarem en un estadi sociolingüístic que, indubtablement, ha experimentat modificacions. Per exemple, en el marc de l’increment d’unes 7.000 persones des de 2018, a 2023 la població nascuda a l’estranger de les Terres de l’Ebre ha crescut 3 punts percentuals, s’ha passat d’un 15,66% el 2018 a un 18,76%. Una evolució l’avaluació de la qual resta pendent de la publicació de les dades de l’enquesta efectuada l’any 2023, encara no fetes públiques.
En el marc de l’increment d’unes 7.000 persones des de 2018, a 2023 la població nascuda a l’estranger de les Terres de l’Ebre ha crescut 3 punts percentuals, s’ha passat d’un 15,66% el 2018 a un 18,76%
El factor demogràfic, en contextos de mobilitat poblacional, és clau a l’hora d’interpretar les dinàmiques sociolingüístiques. Com també ho és -i és el cas de les comarques ebrenques- el fenomen del despoblament. Efectivament, a diferència del que ha passat a Catalunya en el seu conjunt -on les darreres dues dècades s’ha produït un creixement de població sostingut-, a les Terres de l’Ebre se n’ha constatat un retrocés a partir dels anys 2012- 2013, moment en què la població fregava els 200.000 residents.
A diferència del que ha passat a Catalunya en el seu conjunt -on les darreres dues dècades s’ha produït un creixement de població sostingut-, a les Terres de l’Ebre se n’ha constatat un retrocés a partir dels anys 2012- 2013
D’altra banda, una altra diferència significativa ens arriba a l’hora de copsar l’evolució de la població nascuda a l’estranger: mentre que a Catalunya en el seu conjunt, en xifres absolutes s’ha anat incrementant de manera sostinguda, a les comarques ebrenques comença a davallar a partir, també, dels anys 2012-2013. El gràfic ens mostra diàfanament que la pèrdua de població experimentada està clarament vinculada a l’esmentat segment de la població. Un grup, no ho oblidem, que arriba en uns moments d’opulència econòmica, que veuen la seua fi amb la crisi de 2008. Un col·lectiu, d’altra banda, una part del qual comença a retornar als llocs d’origen o continua l’itinerari vital a d’altres llocs amb millors condicions d’acolliment un cop la bonança econòmica s’ha esvaït.
Població de 15 i més anys per lloc de naixement a Catalunya i Terres de l’Ebre. 2001-2018
Segons les EULP, quant a la variable lloc de naixement, entre 2003 i 2018 la tipologia poblacional de les Terres de l’Ebre mostra uns canvis rellevants en dos grups. Així, mentre els nats al territori perden 5,6 punts (passen del 79,9% el 2003 al 74,3% el 2018), els nascuts a l’estranger creixen 7,4 punts (passen del 9,2% el 2003 al 16,6% el 2018). El grup dels nats a la resta de l’Estat, amb un retrocés tímid, es manté força estable al voltant del 9-10%.
I, finalment, la correlació entre el lloc de naixement i la variable edat, també ens aporta un contrast interessant. Així, observem que les dades del conjunt de Catalunya exhibeixen una piràmide poblacional amb una població major de 65 anys amb presència equilibrada de residents nats al territori i nats a la resta de l’Estat (i amb una escassa presència de nats a l’estranger). En canvi, a les comarques ebrenques, en les cohorts de població esmentades el gros de l’espai l’ocupen els nats al territori.
Aquesta constatació ens ofereix lectures diverses. D’entrada, la diferència de pes dels nats a la resta de l’Estat en la població de més de 65 anys confirma que les migracions del tercer quart del segle passat a les Terres de l’Ebre havien tingut una intensitat clarament inferior a la mitjana catalana. Una altra informació rellevant ens porta a palesar que una de les característiques de la població nada al territori és l’elevat índex d’envelliment.
La diferència de pes dels nats a la resta de l’Estat en la població de més de 65 anys confirma que les migracions del tercer quart del segle passat a les Terres de l’Ebre havien tingut una intensitat clarament inferior a la mitjana catalana
No cal dir que el perfil poblacional descrit serà fonamental a l’hora d’endinsar-nos en la caracterització sociolingüística d’un col·lectiu, avui en dia lingüísticament més divers que a inicis del segle xxi. Aquesta anàlisi l’abordaré en els pròxims articles.
Miquel Àngel Pradilla Cardona
Catedràtic de Sociolingüística Catalana URV i Membre Numerari de la Secció Filològica de l’IEC