Fa pocs dies reflexionava sobre les dificultats afegides que tenen alguns sectors a l’hora de trobar personal. S’acaba l’estiu i és inevitable pensar en el turisme, que cada any té més problemes, i no parlem ja d’aconseguir personal qualificat. El mateix passa a les residències de la gent gran. També ens costa aconseguir els professionals que volem, principalment en els perfils d’auxiliar de geriatria i d’infermeria. Ens hauríem de remuntar uns quants anys enrere per trobar un estiu tranquil en recursos humans. Recordo que abans podíem seleccionar professionals, escollir currículums i optar per la persona més adient.
Treballar en un sector d’oci i lleure com és el turisme hauria de donar satisfacció als professionals que s’hi dediquen. Tractes amb persones, de la mateixa manera que passa quan et dediques a cuidar persones grans. És important, per tant, millorar les condicions laborals. En un sector com el nostre, amb un 70% de places residencials finançades públicament, és imprescindible el suport de les administracions, la injecció de molts més recursos. La primera mesura que demanarem a la nova consellera de Drets Socials i Inclusió és el compliment de l’equiparació salarial dels professionals de residències exigit pel sector ara fa uns mesos i que va tenir el suport explícit del PSC, Junts i Esquerra en els seus programes electorals. Necessitem una millora salarial espectacular o ens quedarem encallats en la precarietat.
La primera mesura que demanarem a la nova consellera de Drets Socials i Inclusió és el compliment de l’equiparació salarial dels professionals de residències exigit pel sector ara fa uns mesos
Però no és només una qüestió salarial sinó horària. Recentment, he visitat un centre de dia que celebrava l’aniversari d’una usuària centenària. Va ser un dia molt bonic, de celebració, i no només per l’aniversari sinó perquè vaig comprovar que el personal del centre estava content i feliç de treballar-hi. I vaig adonar-me que la diferència amb el personal d’una residència és que aquests últims treballen els caps de setmana.
Com bé sabreu, les residències som un servei essencial. És un entorn comunitari amb persones grans que tenen una dependència severa o una gran dependència. És casa seva, viuen allà. I nosaltres les acompanyem en la vida diària. Les cuidem i vetllem pel seu benestar físic i emocional, des de l’alimentació al descans, passant per tot tipus d’activitats. A vegades és molt més senzill que això, és agafar la mà d’una persona i fer-la sentir acompanyada, que li importes. I això és cada dia, cada setmana, tot l’any. En aquest sentit, treballar els caps de setmana és imprescindible perquè a l’igual que passa en els hospitals, som un servei 24 hores i 365 dies l’any.
A vegades és molt més senzill que això, és agafar la mà d’una persona i fer-la sentir acompanyada, que li importes
Per tant, hem de ser capaços de transmetre aquesta importància, aquesta disponibilitat, que s’entengui que hi ha feines que no són de 8 del matí a 3 de la tarda. I que no ho seran mai. Reitero que cal millorar la remuneració, però hem de recuperar la passió pel cuidar que s’ha perdut com a societat, situant les cures a la dependència com una professió amb voluntat de servei, estable i amb futur.
Hi ha 327.000 aturats a Catalunya segons les últimes dades disponibles. Es diu que és un atur estructural, que no es pot reduir, però és paradoxal que hi hagi sectors com el de l’atenció a la dependència o el del turisme que necessitem gent i que hi hagi persones que no estan treballant. Soc del parer que cal ser més exigent amb les baixes laborals. Tenim un greu problema d’absentisme laboral que repercuteix no només en les empreses sinó en els mateixos professionals.
Les empreses generem riquesa i cohesionem socialment el país. Ara que hi ha un nou Govern a la Generalitat de Catalunya, cal que aquests reptes vinculats al món laboral s’abordin de manera prioritària. Necessitem reduir l’absentisme i ser més competitius, millorar salaris, innovar en processos, més flexibilitat horària, apropar les empreses a instituts i universitats. En definitiva, un repte majúscul.
Cinta Pascual
Directora General de L’Onada Serveis