A mitjans d’agost vaig quedar a dinar a la Ràpita amb l’escriptor i intel·lectual català Vicenç Villatoro. Ens vam conèixer cosa de fa tres anys mentre estàvem a la Direcció General de Memòria Democràtica i hem mantingut l’amistat. Reconec que és un dels personatges més interessant del món cultural i social català. La seva capacitat d’anàlisi i la seva gran oratòria el fan imprescindible per entendre la situació política actual de Catalunya.
Una part de la conversa va tractar sobre la vicepresidenta americana, Kamala Harris. Feia pocs dies que el president Joe Biden cedia el testimoni a la seva mà dreta. Una mà dreta que ha passat els darrers quatre anys quasi inadvertida, sense fer soroll i a l’expectativa.
La veritat que fa temps que segueixo la Kamala Harris, tal com em recordava un excol·laborador d’aquest digital, Sisco Belsaduch, on ara fa una setmana em deia que la primera persona que li va parlar de la vicepresidenta americana vaig ser jo aproximadament fa quatre anys.
Entre altres coses, Kamala Harris, té una bona dicció i pots seguir els seus discursos amb anglès amb certa facilitat, la qual cosa és d’agrair.
Tornant a la conversa de Vicenç Villatoro, respecte a la Kamala Harris una apreciació que vaig ressaltar és que si el seu nomenament com a candidata del Partit Demòcrata a les presidencials nordamericanes s’hagués hagut d’elegir per mitjà del procediment establert de les primàries no hauria guanyat mai. Per casualitats de la vida o sort aquest procediment no es va celebrar i, amb la renúncia de Joe Biden, el panorama polític americà ha canviat radicalment i la possibilitat que sigui la primera presidenta dels Estats Units és molt elevada.
Aquest fet, em fa preguntar si realment existeix la sort. Jo, escèptic per naturalesa sobre l’existència de la deessa Fortuna, realment, exemples com la de la vicepresidenta dels Estats Units et fan sucumbir els principis i ideals. Segurament, tal com recorda darrerament la psicòloga Míriam Rojas Estapé, la definició que va donar el pensador clàssic Sèneca; “la sort és on conflueixen la preparació i l’oportunitat”.
Al final t’adones que probablement Sèneca tenia raó i la sort existeix no com a element esotèric però sí com la combinació d’almenys d’aquests dos elements. I si a més afegeixes altres qualitats com una actitud positiva, la probabilitat que t’acompanyi en el camí de vida i en la consecució d’objectius tens molt a guanyar. Tant com que la mala sort sempre et perseguirà però mai t’agafa. Només cal ser més ràpid que aquesta última i estar preparat per al moment que les oportunitats es rendeixen als teus peus. I en això, Kamala Harris és un exemple empíric.