Aquesta setmana passada, mentre perdia el temps -perquè el meu cos i la meua ment necessiten perdre el temps ni que sigui 30 minuts al dia- passant el dit per la pantalla del mòbil mirant Instagram -i sí, ja ho sé, que perdre temps a les xarxes socials no és el millor per a la salut mental de ningú- em van sortir diverses publicacions fent referència al moviment Trad Wife i com el perfil d’una noia ben jove n’havia importat una mica l’essència a l’Estat espanyol amb vídeos on cuina per a la seua parella. Potser n’heu vist alguna referència a algun mitjà de comunicació, perquè aquesta jove s’ha fet més viral amb entrevistes a mitjans convencionals.
Per a qui no el conegui, el moviment Trad Wife (abreviació de Traditional Wife) o Esposa Tradicional en català és un moviment nascut als Estats Units, a través de xarxes socials com Instagram i TikTok, en què dones blanques i joves defensen un model de dona sumisa, que es queda casa, que cuina i s’arregla per al seu marit. Una dona creient i que recorda la dona dels anys quaranta o cinquanta del segle passat. Una dona a les antípodes de tot allò que defensa el feminisme i que vol desfer tot allò aconseguit durant anys de lluita. Res d’igualtat. Les Trad Wife volen estar per sota dels seus marits. I tot això ho traslladen a les xarxes amb vídeos de receptes molt elaborades d’hores i hores de cuina; vídeos sobre com ser una bona esposa cristiana o sobre altres “valors” del seu ideari. Tot amb una veu ben dolça i melosa i amb una imatge ben pulcra. Dones joves, algunes -pel que expliquen- formades i amb carrera professional, que l’han abandonat per complaure i plaure al seu marit. Alguns són perfils amb milers de seguidors.
La polèmica arriba aquí quan el perfil d’una noia joveníssima es viralitza amb vídeos on cuina per a la seua parella, diem-li X. Avui X ve a veure el futbol amb uns amics i jo li he cuinat això… I tot seguit una recepta elaboradíssima d’una hamburguesa en què la noia fa fins i tot el pa. Al final, X menjant-s’ho. La noia cuinant maquillada, ben vestida i amb una veu molt dolça explicant la recepta. Un ideal de noia perfecta i servicial, que sembla que posi al centre a la seua parella.
Davant la crítica i aquells que l’han acusat de voler tornar a un model de dona sumisa, la noia s’ha justificat explicant que en cap cas ella és Trad Wife ni defensa aquests valors. Té la carrera de Traducció, però el seu temps lliure el destina a altres aficions. Ella, diu, és una amant de la cuina i cuina per als qui estima. I, és evident, és lliure de fer-ho si això la fa feliç. Faltaria més! Els seus vídeos, reconeix, són només una manera de construir un relat, d’atrapar l’atenció; en definitiva, són un producte de màrqueting. I, se li ha de reconèixer, ho ha sabut fer. Ha construït un personatge capaç de generar interés i seguidors.
Però no tot s’hi val a aquesta vida. Hi ha límits que no s’haurien de passar. Potser sense cap voluntat, però amb aquests vídeos, la noia s’ha convertit en un model de dona molt concreta que va enrere, anys enrere. Un model de dona pel qual molts homes sospiren i voldrien veure a casa. Desmunta la feina d’anys i anys de lluita per la igualtat, pel reconeixement de les tasques de cura, pel repartiment equitatiu d’aquestes tasques,… I que no es malinterpreti, qualsevol dona pot decidir treballar només a casa perquè cuidar dels seus és una feina a temps complet, evidentment que sí. Però ha de ser una elecció lliure i que en cap cas la deixi en una posició d’inferioritat.
El missatge que aquesta noia, potser sense voler-ho, està fent arribar a tota una generació d’homes -perquè tal i com ella reconeix són els que la segueixen majoritàriament- és perillós. Molt perillós. No qüestiono la vida privada de la noia, ni com es reparteix la feina a casa amb la seua parella. Però sí que és molt dubtable el que està dient amb els seus vídeos. I quan algú té una plataforma com la seua, també és responsable dels valors que traslladen cap enfora els seus continguts. No tot s’hi val.