En ple debat intern a ERC sobre si donar o no suport en la consulta a la militància d’aquest divendres al preacord arribat per l’executiva del partit amb el PSC que hauria de servir per investir com a president el socialista Salvador Illa, pocs càrrecs electes republicans s’han desmarcat d’un sí més o menys crític o matitzat. I entre ells s’hi troba l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, que ha deixat meridiament clar en el seu compte personal de X el seu sentit de vot: un no a la proposta argumentat al llarg d’un fil que justifica la seva decisió.
«Vaig per feina», afirma el batlle abans de plantejar els motius. «Els principis i els valors republicans del nostre partit centenari han d’elevar-se sempre per damunt de qualsevol altra cosa. La política sense aquests valors ni principis no té anima. Ho perdem tot si fem a Illa president», etziba de primeres. «Sincerament -continua-, algú pensa que fer president Salvador Illa sense cap garantia de materialització dels acords és fer un pas important cap a l’autodeterminació? Reforçarà això l’anhelat objectiu de la independència?».
Més enllà del fons, Roig també fa referència a les formes. Perquè tal coma afirma, «la materialització de les propostes de l’acord és inviable en la seva dimensió política (no hi haurà majoria al congrés) i en la seva dimensió jurídica. De fet, al pre-acord no s’especifica com s’aconseguiran els objectius perquè n’hi ha que són inassolibles (els més rellevants). I no val equiparar el ‘finançament singular’ amb l’amnistia i els indults. L’amnistia i els indults venien avalats per Europa i pel consens del bloc progressista del congrés dels diputats i existien escletxes legals molt clares».
«Quan finalment entendrem que els acords no es materialitzaran per indisposició política i impossibilitat jurídica haurà transcorregut almenys mitja legislatura amb el PSC governant de forma còmoda al parlament i al Congrés. El PSC més gran i natros més menuts».
«Quan finalment entendrem que els acords no es materialitzaran per indisposició política i impossibilitat jurídica -afegeix-, haurà transcorregut almenys mitja legislatura amb el PSC governant de forma còmoda al parlament i al Congrés. El PSC més gran i natros més menuts».
Roig porta l’anàlisi a l’extrem de recordar que «encara hi ha persones perseguides per la justícia arran de l’1-O. L’acord no apunta cap proposta concreta que reverteixi aquesta situació. Actualment, hi ha més policies indultats que no pas polítics i activistes». En aquest escenari, deixa clara la inexistència d’un cima de confiança suficient. I per això aposta per «la materialització de les propostes sempre avanç que els sí a la investidura. Si realment és factible el ‘finançament singular’, anem a eleccions tants cops com calgui i, mentrestant, que el PSOE/PSC demostri que s’han fet avenços reals. Un cop tinguem les propostes ben lligades anem a investidura. Llavors és quan s’ha de consultar la militància. Que sigui el PSC qui hagi de confiar en nosaltres i no a l’inrevés».
Roig tanca el fil amb contundència, Un reflexió en veu alta destinada als militants cridats a votar aquest divendres: «És hora de fer-nos grans companys i companyes d’ERC. Que no ens prenguin més el pèl. No havíem quedat que no ens assustaven les urnes?»
Més informació: Els dirigents ebrencs d’ERC es decanten per un sí a la investidura… amb condicions
