En dates estiuenques m’apeteix escriure sobre una producció televisiva del (nostre) Canal Terres de l’Ebre, el de la nostra gent. Sèrie que la trobo particularment molt recomanable, i que és el títol d’aquest article.
La saga, si no estic mal informat està a les acaballes de la que podríem dir segona temporada i em consta que, sortosament, té continuïtat amb l’emissió d’una tercera part els mesos vinents de tardor/hivern.
Per si fora el cas que no saps de què et parlo, et diré, que des del meu punt de vista, és un reportatge molt recomanable, farcit d’experiències personals d’ebrencs/ques, que van decidir al seu dia, per múltiples raons i reptes a assolir, sortir del que és conegut com la pressuposada zona de confort, per a fer maletes i lluitar per trobar la felicitat lluny de casa, mitjançant una feina, una emprenedoria, que els ajudi a ser millors en el seu dia a dia.
M’agradaria estimat/da lector/a que a hores d’ara, tinguessis coneixement i experiència d’aquestes emissions televisives de què et parlo. Ben segur suposo que sí, perquè les dades d’audiència, són molt favorables.
Realça, magistralment, els mèrits de la competència, l’esforç i l’actitud atrevida
Recrear-te amb aquesta filmació és garantia de visionar un producte que reuneix un seguit de virtuts: fresc, modern, ple de color, dinàmic, divertit, alegre, entretingut, just i molt pedagògic al meu entendre. Porten una seixantena de programes emesos. Segur n’estic que, per la qualitat del producte ofert, deu tenir un alt cost la seva edició.
Andreu Gutiérrez, tortosí, és el seu presentador que no dissimula gens, que aquesta feina és motiu de felicitat per a ell, i així ens ho ensenya, potser sense ser-ne conscient a cada programa. Dominador d’idiomes sense dubte, espontani, enginyós i aventurer. Escolta meravellosament bé, cedeix el protagonisme a cada personatge sense perdre ell el seu paper de lideratge, sap fer les preguntes adequades i empatitza amb els tres/quatre protagonistes ebrencs que ens presenta a cada programa, tenint un plus de complicitat transparent que agraïm els espectadors.
“Ebrencs pel món” naixia a partir dels primers viatges fets durant el 2022 i en pantalla ens apareix per poder gaudir-lo, a finals de 2023. Un centenar aproximat de joves (i no tan joves) dels nostres pobles i barris hi són els seus protagonistes estel·lars, amb també una conclusió ben negativa, que no és altra que la de visualitzar, programa rere programa, la fuga de talent que patim al territori.
És un luxe també per a conèixer en imatges espectaculars, més de 30 països, més de 60 ciutats (resta pendent saber dels ebrencs per Àfrica o per Amèrica Llatina)
Totes les persones protagonistes d’aquest programa, tenen un denominador comú al meu entendre: són lliures, protagonitzen la seva vida, mentalitat oberta, adaptació constant al canvi, dominen idiomes, competents al seu camp professional, en una actitud positiva, trencadores d’excuses i barreres per aconseguir els seus somnis, lluitadores que es treballen les solucions a tota mena d’entrebancs en un camí per a elles, gens fàcil ni còmode, tenint ben clar, els seus objectius. Persones valentes.
Escoltar les seves respostes de quina és la seva visió de les Terres de l’Ebre des d’una altra mirada i perspectiva actual, així com saber el què més enyoren de la terra del poble, del barri, que els va veure néixer. És un dels moments, en què poso especial atenció a les seves respostes enginyoses.
Dani Gutiérrez fa de la seva feina un motiu d’alegria i diversió, enriquint-li sens dubte, la seva motxilla d’experiències
Segur hi ha gairebé un centenar de famílies ebrenques que s’emocionen fins a l’extrem, amb una ben segura sensació d’orgull en veure i sentir al seu ésser estimat. Felicitar, per tant, a aquestes nissagues, així com als seus protagonistes, i sobretot al conductor del programa Dani Gutiérrez i més encara, al que treballa pel finançament d’aquest, el qui té les idees i la visió per a fer realitat, divertir-nos i aprendre d’ebrencs. Per molts anys, Sr. J.M. Arasa “Magallanes” i moltes gràcies per una televisió de qualitat.
Si em permet Sr. director acabo amb un suggeriment a valorar per vostè: estaria bé fer un programa semblant, però a l’inrevés i de tarannà pedagògic en temps socials convulsos de migracions de milions de persones i que només va a més. Segurament amb menys maldecaps pels costos d’edició i que podria ser titulat com “els nouvinguts a les Terres de l’Ebre”. Ajudaria a humanitzar, valorar i empatitzar amb els que venen a la nostra terra anhelant també lícitament, tenir un futur millor.
Cal molta pedagogia per una concòrdia estable i pau social, que cal treballar, per a preservar.
Ernesto Cid
Professional Financer/Mestre