És diumenge a la nit i, com ja és habitual, em preparo per a emprendre el viatge cap a una nova setmana laboral. En posar en marxa el cotxe i sortir pel pont penjant d’Amposta, començo a veure diferents enormes columnes de fum que s’eleven des de les diferents indústries d’una petita part del nostre territori. A mesura que el cel s’enfosqueix i la nit avança, aquestes emissions es tornen encara més visibles i es repeteixen de manera intermitent, però constant, al llarg dels 200 quilòmetres que em porten a València. Llavors, m’adono que no és un fenomen aïllat de les nostres Terres de l’Ebre.
Durant els últims anys, la preocupació pel canvi climàtic ha començat a ser patent i significant en les agendes polítiques dels diferents organismes locals, autonòmics i estatals
Com dues hores de viatge duren per molt, no puc evitar submergir-me en una profunda reflexió sobre l’impacte mediambiental d’aquestes emissions. És llavors quan, em venen al cap les polítiques fiscals, com els impostos sobre el carboni, que estan implementats per a mitigar-les. No obstant això, com no soc cap coneixedor de la ciència, em sorgeix en la meva ment una pregunta inquietant, però ja de caràcter econòmic i social. Realment, aquests impostos estan aconseguint el seu objectiu o, per contra, estan afeblint la inversió i la competitivitat de les nostres indústries?
Durant els últims anys, la preocupació pel canvi climàtic ha començat a ser patent i significant en les agendes polítiques dels diferents organismes locals, autonòmics i estatals, tal com reflecteixen les dades del World Bank Group. Entre aquestes polítiques, els impostos sobre les emissions de carboni s’han convertit en una eina comuna. No obstant això, encara que aquestes mesures es dissenyen amb la intenció de protegir el medi ambient, existeixen arguments convincents que poden tenir efectes adversos sobre la inversió empresarial, a adoptar tecnologies més netes i fins i tot a propiciar espirals inflacionàries.
Els impostos sobre les emissions s’estructuren per a penalitzar a les empreses que emeten grans quantitats de CO₂, amb la finalitat d’incentivar l’adopció de tecnologies més verdes i menys contaminants. Tot i això, aquesta òptica té com a contrapartida un augment significatiu en els costos operatius de les empreses, especialment en sectors industrials intensius, on els marges de benefici poden ser estrets i on qualsevol increment en els costos pot desencadenar retallades en la inversió d’aquestes noves tecnologies verdes. Això, és particularment problemàtic en economies emergents on la industrialització i el creixement econòmic són essencials per al desenvolupament. De fet, estudis previs realitzats per l’Agència Internacional d’Energia, mostren com els impostos sobre el carboni poden dissuadir la inversió en sectors industrials clau, és a dir, que en països amb alts impostos sobre el carboni, la inversió en sectors fonamentals ha disminuït significativament en comparació amb aquells amb impostos més baixos. Aquest descens en la inversió no sols afecta la competitivitat de les empreses nacionals enfront dels seus competidors internacionals, sinó que també pot portar a la relocalització d’indústries cap a països amb regulacions més laxes, estratègia coneguda com la “fugida de carboni”.
Encara que els impostos sobre les emissions són una eina important per a mitigar el canvi climàtic, és imperatiu trobar un equilibri que permeti a les empreses invertir i créixer
A més, les empreses solen traslladar aquests costos addicionals als consumidors mitjançant l’augment dels preus dels productes. Això, pot generar una espiral inflacionària, afectant l’economia en tot el seu conjunt, ja que la previsibilitat i estabilitat en l’entorn econòmic i fiscal són crucials per a les decisions d’inversió a llarg termini. La introducció d’impostos sobre les emissions i la incertesa sobre la seva evolució futura, poden portar les empreses a adoptar una postura més cautelosa respecte a noves inversions, desencoratjant així, la inversió en projectes que requereixen gran capital i tenen períodes d’amortització extensos.
Per consegüent, encara que els impostos sobre les emissions són una eina important per a mitigar el canvi climàtic, és imperatiu trobar un equilibri que permeti a les empreses invertir i créixer, al mateix temps que es protegeix el medi ambient per a les generacions futures. Atès que els impostos sobre les emissions d’empreses poden minvar la inversió, no per l’interès de mitigar el seu impacte mediambiental, sinó per la càrrega fiscal, seria de gran conveniència la implementació de mecanismes de suport financer i subsidis per a la transició cap a tecnologies més netes, reduint així la càrrega fiscal directa sobre les empreses. A més, la promoció de la cooperació internacional per a evitar la “fugida de carboni”, asseguraria que les empreses de tot el món competeixin en igualtat de condicions. Per tant, estan els impostos sobre les emissions empresarials aconseguint l’objectiu desitjat?
Christian Llobat Galiana
Professor universitari i doctorand
